Segons les principals teories de la psicologia cognitiva, el malestar emocional o les conductes disfuncionals provenen de la manera en que interpretem les situacions que vivim. Això explica perque persones que viuen una situació igual o similar donen una resposta emocional o conductual molt diferent.
Per tant, una de les claus per la gestió emocional i conductual passarà per la gestió dels pensaments.
Tothom té pensaments negatius alguna vegada. Algunes persones en tenen menys o més que altres. En funció de què? De la seva educació o experiències passades. La nostra motxilla d’experiències i aprenentatges determina les nostres creences o esquemes sobre el món i sobre les persones, i aquests, els nostres pensaments.
M’agradaria aquí matitzar la diferència entre pensaments voluntaris i involuntaris o automàtics. Els primers són els que generem nosaltres per tal de solucionar un problema, reflexionar sobre alguna qüestió, prendre una decisió, planificar alguna cosa, etc. Mentre que els segons són pensaments que venen sols. I venen com una interpretació automática d’alguna cosa que ha passat o està passant.
Aquests segons, són els més susceptibles de generar un patiment ja que, quan són negatius o perturadors, la persona no sap com treure-se’ls de sobre.
“Intentar escapar de los malos pensamientos es ir a buscarlos”. Jorge Bucay
Efectivament, la clau per gestionar aquest tipus de pensaments passarà per evitar paraules com controlar o eliminar. Haurem de tenir una actitud més de buscar, acceptar, entendre i qüestionar.
El funcionament és paradòjic. Quanta més importància se li donen a aquests pensaments i més “esforç” es fa per “controlar-los” amb més freqüència i intensitat venen. Haurem de canviar l’estratègia.
En lloc d’això els mirarem de cara. Hem de prendre consciència plena d’ells i escoltar-los amb atenció. Després, tenir en compte una clau important: NO ET CREGUIS TOT EL QUE ET DIUS NI TOT EL QUE SENTS. Sovint, tenim una actitud de que si jo penso això serà perque ho crec i si ho crec serà per que és veritat (al menys per mi). I si em sento d’aquesta manera serà perque m’he de sentir així en aquesta situació. Com si no tinguéssim control sobre aquests continguts. MENTIDA.
Pautes de gestió:
- Accepta els pensaments i les emocions. Acceptant-los, d’entrada, no els magnificarem (ni tampoc el patiment que porten) simplement per que hi siguin allà. I acceptant-los, podrem mirar-los de cara i gestionar-los.
- Actitud de qüestionament. Detecta i para aquests pensaments. Imagina que és el mateix que un control policial a l’autopista per control d’alcoholèmia. Aviam, aquest pensament té lògica? És proporcional? Es fonamenta en fets? És útil per afrontar la situació com jo vull? Em fa sentir unes emocions proporcionals i ajustades?
- Si el pensament passa el control el tindrem en compte, si no, simplement deixarem que hi sigui allà (amb les emocions que impliqui) però NO L’UTILITZAREM COM A CRITERI PER ACTUAR. És a dir, tot i tenir un pensment automàtic negatiu amb l’emoció que comporti (ansietat, ira, tristesa, etc), intentarem impedir que determini la nostra conducta.
- Per tant, ens comportarem tal i com indiqui el nostre pensament voluntari i intentarem anar construint un pensament voluntari (un criteri propi) basat en fets, en lògica, en utilitat, en com ens fa sentir, etc. i evitarem basar-nos en suposicions, distorsions de la realitat o pensaments automàtics que no passen el control.
Per aconseguir que els pensaments automàtics negatius acabin per desaperèixer es necessita temps i entrenament en l’actitud de qüestionament així com entrenament en no tenir-los en compte ni utilitzar-los per actuar. Amb el temps, si no juguen cap paper perque no els hi permetem, acaben per marxar.
Si tens, però, pensaments automàtics negatius molt recurrents i que generen un malestar molt intens, potser es tracta d’obsessions i requereixen l’atenció professional. Si és el teu cas, no esperis, en poques sessions notaràs canvis importants.
