Que t’agradin les teves imperfeccions és el més alliberador
Virginia Woolf
Esforçar-nos i voler fer les coses bé és una actitud positiva i saludable. No obstant això, pretendre fer les coses de manera perfecta és una auto-exigència que ens fica al parany del perfeccionisme.
- Quan fas una feina, la fas i refàs? Li dediques massa temps?
- Mesures el teu valor en funció dels teus assoliments?
- Mai tens prou informació quan has de prendre una decisió?
- Et preocupes en excés del què pensen els altres de tu?
Si has contestat sí a alguna d’aquestes preguntes, possiblement has caigut en el parany del perfeccionisme. Normalment pocs perfeccionistes reconeixen que ho són, han interioritzat la creença que sempre hi ha una solució perfecta per a tot, i saber-se imperfectes en les seves actuacions no els permet identificar-se amb aquest qualificatiu. Però la realitat és que la perfecció és una fantasia, no hi ha una solució única i perfecta per a tot i pretendre trobar-la és, per definició, impossible.
Insatisfacció crònica
La persona perfeccionista per molt temps i esforç que dediqui a fer les coses bé sempre es queda amb la sensació que podria haver-ho fet millor. I a la insatisfacció resultant de no fer les coses ” perfectes “, s’afegeix la frustració que resulta de la quantitat de temps i esforç dedicat. De manera que a més de no obtenir el resultat desitjat, la persona perfeccionista sent que no sap gestionar el seu temps de manera eficient.
La paràlisi de la decisió
El parany del perfeccionisme també els atrapa a l’hora de prendre decisions, els bloqueja. Si prendre una bona decisió ja acostuma a ser difícil, imagineu si a més la decisió ha de ser ” la decisió”, la perfecta, la millor, l’única. Mai tindrem prou dades, dedicarem molt de temps a analitzar la situació, a fer llistes interminables de pros i contres, i tot i així serem incapaços de prendre una decisió, ens paralitzem i anem postergant totes les decisions importants a l’espera de tenir-ho tot més clar.
La incapacitat de delegar
Si als perfeccionistes els costa fiar-se de si mateixos, imagineu el que ha de ser fiar-se dels altres, missió impossible. Per estar segurs que el resultat és perfecte han de controlar tot el procés. No només són auto-exigents, apliquen el mateix grau d’exigència a tothom del seu voltant. Si per alguna raó es veuen obligats a delegar, ho fan amb reticència, supervisant constantment als altres, amb l’esperança que tot surti i es faci com ells volen.
Per sortir del parany
La TREC ens pot ajudar a prendre consciència de totes les creences que hem interioritzat i que ens estan limitant d’alguna manera, a qüestionar-les i finalment reformular-les en funció del que volem per a la nostra vida. I tot això des de l’acceptació incondicional d’un mateix, acceptant que som persones úniques amb fortaleses, però també amb debilitats. Acceptar que no podem ser perfectes és crucial per a una vida més sana i compassiva amb nosaltres mateixos.
Laura Sánchez
col num 21.209
