A partir d’ un conte us proposo pensar sobre com està la vostre autoestima.
Un jove va anar a la recerca d’ajuda a un savi.
— Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que soc maldestre i bastant tonto. Com puc millorar mestre? Què puc fer perquè em valorin més?
El mestre, sense mirar-lo, li va dir:
— Ho sento moltíssim, no puc ajudar-te, haig de resoldre primer els meus propis problemes. Potser després… Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després et podria ajudar.
— E… encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que una altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats postergades-.
— Bé -va assentir el mestre-. Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i al donar-li va dir: Pren el cavall que hi està fora i cavalca fins al mercat. Haig de vendre aquest anell per pagar un deute. Cal que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d’una moneda d’or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis.
El jove va prendre l’anell i va partir. A penes va arribar, va començar a oferir l’anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès fins que el jove deia el que pretenia per l’anell.
Quan el jove esmentava la moneda d’or, alguns reien, d’altres li donaven volta la cara i només un vellet va ser tan amable com per prendre’s la molèstia d’explicar-li que una moneda d’or era molt valuosa per entregar-li a canvi d’un anell.
Algú, per ajudar-lo, li va oferir una moneda de plata i una caixeta de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d’una moneda d’or, així que va rebutjar l’oferta.
Després d’oferir la seva joia a tota persona que es creuava al mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, va muntar en el seu cavall i va tornar.
Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d’or! Podria haver-se-la entregat al mestre per alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i la seva ajuda.
— Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em demanes.
Potser podria aconseguir 2 o 3 monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar ningú respecte el veritable valor de l’anell.
— Què important el que dieu, jove amic! -va contestar somrient el mestre-. Hem de saber primer el veritable valor de l’anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per saber-ho?. Li dius que vols vendre l’anell i pregunta quant dona per ell. Però no importa el que ofereixi, no se’l venguis. Torna aquí amb el meu anell.
El jove va tornar a cavalcar.
El joier va examinar l’anell, el va mirar amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir:
— Li dius al mestre, noiet, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més de 58 monedes d’ oro pel seu anell.
— ¿¿58 monedes???? -va exclamar el jove-.
— Sí, -va replicar el joier-. Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell al voltant de 70 monedes, però no sé… Si la venda és urgent…
El jove va córrer emocionat a casa del mestre per explicar-li el que havia passat.
— Seu -va dir el mestre després d’escoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor?
I dient això, va tornar a posar-se l’anell al dit petit de la seva mà esquerra.— (Conte de Jorge Bucay)
Creus que et valores?
En moltes ocasions busquem la valoració de les persones en el nostre entorn sense tenir en compte les conseqüències que això ens pot comportar. Busquem l’aprovació per por a la no acceptació de l’entorn i perdem la visió de nosaltres.
Autoestima és el que jo penso i sento sobre mi mateix, i no el que els altres pensen o senten de mi. Desenvolupar l’autoestima permet ampliar les nostres possibilitats positives i qualitat de la nostra vida.
El respecte per un mateix és la base del respecte pels altres. Qui no s’estima a si mateix, ¿ es pot deixa estimar per altres persones? i com estimarà en els altres?
Tots tenim coses positives i les hem de valorar. Fes una llista de les teves 10 qualitats positives. També, tots tenim també coses negatives. És molt bo per a la nostra autoestima i benestar reconèixer els nostres defectes i assumir-los; canviar-los si es pot; i si no és possible, acceptar-los.
Tenim dret a equivocar-nos com qualsevol ésser humà. No hem de ser perfectes: ningú ho és. Ets una persona única, autentica, especial i molt valuosa.
Afegir que el valor és l’esforç personal i no tant els èxits o les fites aconseguides. No renunciïs de tu mateix.
Cristina Gras
Psicòloga infantil i juvenil
col. nº 22897
