Una reeducació és un tipus d’intervenció psicoeducativa, específica i personalitzada, orientada a millorar el rendiment acadèmic en nens i adolescents, normalment en edat escolar, que presenten alguna dificultat o trastorn de l’aprenentatge.
En què es diferencia del reforç escolar?
La reeducació no només se centra en la millora del rendiment acadèmic, sinó que també s’intervé sobre els recursos emocionals i conductuals, per tal d’afavorir l’autonomia i millorar l’autoestima. És a dir, s’ofereixen recursos i estratègies amb l’objectiu que el nen sigui cada vegada més autònom a mesura que es van modulant les dificultats provocades pel trastorn, mitjançant l’acompanyament en l’àmbit conductual i emocional, i l’estimulació de les funcions cognitives.
Qui és el millor professional?
Un expert en l’àmbit de la psicologia, neuropsicologia, pedagogia o psicopedagogia, amb formació en les dificultats i trastorns de l’aprenentatge.
Com s’estructura una sessió?
- Vinculació amb el nen/adolescent
- Treball de la planificació: ús d’agenda, organització del material, planificació de l’estudi, etc.
- Entrenament en autoinstruccions
- Estimulació cognitiva de les funcions més afectades: atenció, llenguatge, velocitat de processament, etc.
- Intervenció psicoeducativa de la tècnica d’estudi utilitzant, en la mesura que sigui possible, el seu material escolar.
- Tancament de la sessió: conclusions i jocs per a assimilar conceptes i enfortir el vincle.
Com saber si necessiten reeducació?
La reeducació és imprescindible quan un dels nostres nens té un diagnòstic de trastorn d’aprenentatge (dislèxia, TDAH, trastorn específic de llenguatge, etc.). En altres casos, quan apareix alguna dificultat, o simplement per a millorar el rendiment o reforçar l’autoestima o seguretat en un mateix, també pot resultar recomanable.
Més enllà del temps que dura la reeducació, l’objectiu és generalitzar el que s’ha après perquè el nen sigui capaç d’incorporar-ho en el seu dia a dia, a més d’acompanyar a pares i mestres mitjançant pautes i guies d’actuació, i treballar en coordinació amb altres professionals implicats (per exemple, logopedes, neuròlegs, psiquiatres, etc.).
I, si encara no ho tens clar, no dubtis a demanar-nos més informació i t’ajudarem a prendre la millor decisió!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
