A Teràpia infanto-juvenil

Mares, pares i mestres intenten diàriament transmetre els seus coneixements a nens i adolescents. Quan no es tracta de coneixements passius, sinó d’incorporar activament un hàbit, sovint no és tan fàcil. Per adquirir un hàbit o aprendre a fer una tasca, ja sigui fer-se l’esmorzar, preparar la motxilla o escriure una redacció, els nens necessiten una guia per saber què és el que han de fer i com han de fer-ho.

Tant si parlem de nens amb necessitats educatives especials (dislèxia, autisme, dèficit d’atenció, etc.), com si parlem de nens sense dificultats o, fins i tot, d’adults, l’ús de les autoinstruccions poden significar una millora en el dia a dia pel que fa a l’adquisició d’hàbits, l’efectivitat d’aquests, i la realització de tasques. Si ho pensem, moltes de les activitats que fem intuïtivament en el nostre dia a dia han necessitat un ensenyament, com ara preparar el menjar o escriure un correu electrònic.

 

Però, en què consisteixen les autoinstruccions?

Són una tècnica d’autoverbalitzacions internes o externes, orals o escrites, que agafen la forma de llista de passos i que permeten modificar o substituir unes conductes per unes altres més adaptatives. Per exemple, un nen pot habituar-se a aixecar la mà abans de parlar, en lloc de contestar impulsivament.

Les autoinstruccions poden emprar-se tant a casa com en el context escolar i, de fet, en tots els àmbits de la vida del nen, com ara en un entrenament esportiu o en una conversa entre amics; i són especialment útils en nens i adolescents amb TDAH o amb dificultats pel control de la impulsivitat. L’objectiu últim és que les conductes desitjades acabin ocorrent de forma natural i sense haver de pensar-les.

Un exemple de les Autoinstruccions pel control de la impulsivitat que jo utilitzo molt habitualment en context escolar és l’anomenada “Tècnica de l’Stop” o “Atura’t i pensa”, que consta dels següents passos, clars i senzills:

  1. Paro
  2. Llegeixo tot el que em demanen
  3. Marco quantes coses em demanen
  4. Penso què i com ho he de fer
  5. Faig
  6. Repasso i, si és necessari, corregeixo
  7. Em felicito

Aquesta llista es pot utilitzar per multitud de situacions en l’àmbit escolar (respondre a un exercici d’un examen, fer un problema de matemàtiques, escriure una redacció, etc.), i es pot revisar i adaptar a la tasca segons sigui més convenient.

No voldria acabar aquest post sense fer la següent reflexió. Quan es parla de l’adquisició d’hàbits en nens, sovint escolto frases com ara “hauria de sortir d’ell fer X tasca”, “no és feina meva anar-li darrere perquè compleixi amb les seves responsabilitats”, “el seu problema és que és mandrós”, etc. El que caldria transmetre a pares i docents en aquests casos, és que és possible que el nen encara no hagi adquirit l’hàbit o que no sàpiga quins passos s’han de seguir. Podem minvar aquest desconeixement, incertesa o desbordament incorporant les autoinstruccions.

 

“El canvi és sempre el resultat final de tot veritable aprenentatge” Leo Buscaglia.

Iris Ramon Torres

Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)