La ràbia és una emoció que, en baixes dosis, és necessària per posar límits i lluitar contra injustícies. Per això, cal aprendre a enfadar-se i permetre actuar des d’aquesta emoció.
“La ràbia és com el picant. Una mica t’aclareix però en excés t’adorm “. De la sèrie Gambito de Dama.
Ira irracional o enfado racional?
Es pot diferenciar quan sentim una ràbia sana d’una ràbia insana per la nostra forma d’actuar davant seu.
Les conseqüències de la ira
A curt termini, pot semblar que la ira és l’única solució factible davant de situacions que percebem com injustes, incòmodes o frustrants. En canvi, la ira, com a emoció “explosiva”, té conseqüències indesitjables a llarg termini:
-
Deteriora les relacions interpersonals: els altres tendeixen a allunyar-se. Però, si romanen, ho fan per por i no per respecte.
-
-
Deteriora la salut física: alts nivells de tensió física, pressió arterial i augment de pulsacions fruit de l’acció de l’adrenalina altera l’equilibri natural de el cos. Per exemple, el sistema immunològic.
Algunes claus per aprendre a enfadar-se
-
-
Expressar els sentiments: expressar emocions desagradables, com l’enuig, ajuda a alliberar tensions. D’aquesta manera, no s’acumula la pressió que generen i que pot acabar explotant.
-
Aprendre a negociar: evitar la rigidesa de cercar únicament el propi benefici. En el punt mitjà de guanyo-ganes es renuncia a algun benefici, però es guanya en flexibilitat i salut.
-
Demanar canvis de conducta: no jutjar a la persona, sinó a la seva conducta. Així, es dóna un marge perquè es puguin corregir comportaments.
-
Posar límits sans: sense exigir als altres que es comportin com un vol. D’aquesta manera, es pot mesurar si hi ha hagut algun progrés sent flexible i acceptant que no som perfectes. Pots aprendre sobre els límits llegint aquest post.
Ana
