Avui hem decidit mostrar-vos una altra manera de veure l’aprenentatge i, per això, us hem portat una teoria anomenada Zona de desenvolupament proper. Aquesta teoria va ser ideada pel psicòleg Lev Vygotsky i va significar un canvi molt important de paradigma a l’hora d’entendre l’aprenentatge, orientada a que els nens aconsegueixin els seus objectius.
Segons aquesta teoria, en el procés d’aprenentatge d’un nen existeixen tres zones:
- Zona de desenvolupament real: són les habilitats actuals del nen, és a dir, totes aquelles coses que ja pot fer per si mateix, sol i sense ajuda.
- Zona de desenvolupament proper: és la part que està en procés de formació, requereix un aprenentatge guiat i forma part del coneixement socialment compartit. En altres paraules, són aquelles coses que el nen pot fer amb una mica d’ajuda.
- Zona de desenvolupament potencial: és el nivell que el nen pot aconseguir amb el suport d’un altre. Són aquelles coses que encara no pot fer, però que podrà en un futur si té un entorn adequat.
Per a què serveix aquesta orientació?
Potser t’estaràs preguntant per a què serveix aquesta informació tan teòrica. Et plantejo la següent reflexió: quan formem part del procés d’aprenentatge d’un nen, és habitual que puguem caure en un d’aquests errors:
- Pensar que el nen hauria de ser capaç de fer alguna cosa per si mateix i “quedar-nos curts” a l’hora d’oferir la nostra ajuda.
- No deixar-li el temps suficient per a fer una tasca i acabar fent-la nosaltres mateixos simplement per a poder acabar més de pressa.
La zona de desenvolupament proper ens recorda que hi ha un punt mitjà, en el qual podem oferir una mica d’ajuda al nostre nen perquè aconsegueixi el seu objectiu i, d’aquesta manera, estimular el seu aprenentatge.
Ajuda’l a aconseguir el seu objectiu! I, si tens preguntes sobre com aplicar-ho en la pràctica, no dubtis a consultar-nos!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
