No ha passat pas tant de temps i sembla que ja ens hem oblidat de l’època covid.
Recordo que gairebé tothom em parlava dels avantatges del treball en línia. Gastem menys gasolina, temps en transport, contaminem menys… Altres parlaven que ja a Europa estava molt instal·lada aquesta manera de treballar. Semblava que tot era positiu, que aprofitàvem més el temps i que la feina sortia igual.
Què ha passat?
Doncs encara hi ha una mentalitat d’empresa molt paternalista. Així sembla que si no controla els treballadors, aquests no treballaran bé. Això, és òbviament, una manera de no reconèixer la seva edat adulta. Per això tampoc no es reconeix la seva capacitat de treball i compromís amb què fan, sense un control extern.
Jo em manifesto ferma defensora del treball en línia. Continuo veient els avantatges que vaig veure a l’època Covid. Menys temps perdut, menys contaminació, més eficàcia, etc.
Per aquest motiu també sóc defensora de la teràpia en línia. En un món on les telecomunicacions ens poden posar en contacte des de dues puntes del món, em sembla absurd no aprofitar-ho. Ens veiem les cares i ens escoltem, no se’ns escapa res. Podem escoltar els matisos, els canvis de to, podem veure si en un moment concret la persona s’emociona a l’altra banda de la pantalla.
Els avenços tècnics i socials no sempre s’introdueixen igual de ràpid. El treball i la teràpia en línia, almenys aquí, va ser en un primer moment forçat. Després moltes empreses ho han continuat a temps parcial, igual que jo que faig en línia i presencial.
És cert que hi ha persones que els cal més que altres sortir de casa, però no cal que sigui per anar a treballar. Poden aprofitar les dues o més hores que gastarien anant físicament a l’empresa o l’oficina, per sortir a passejar, quedar amb amics, anar de compres o prendre alguna cosa.
Aprofitem el treball en línia i la teràpia en línia, perquè l’eficàcia és la mateixa, i alhora ens dóna a tots més temps. Temps, el tant preuat i que sovint valorem tan poc.
Marta Santaeulària Martínez
8318 Psicología clínica