A adults, adults, Teràpia de parella, Teràpia individual, Teràpia sexual

 

Els humans rebem la informació de tot el que ens rodeja a través dels sentits. Cert és però, que hi ha sentits que dominen. 

Es parla de què hi ha persones visuals, auditives i cinestèsiques. Les primeres solen ser molt observadores i ho entenen tot millor si se’ls hi presenten continguts mitjançant vídeos, imatges, diagrames, colors, etc. Les segones capten molt bé les informacions i instruccions verbals. Les últimes centren molt la seva atenció en tota aquella informació que prové del tacte.

Aquestes diferències han impactat en l’educació, de forma que els continguts, a les escoles, es presenten per aquests tres canals: visual, auditiu i en menys mesura cinestèsic.

Més enllà d’això vull compartir la meva experiència terapèutica, envers aquest tema, aquests dies de COVID-19. 

Degut a l’estat d’alarma, i al confinament, hem hagut de realitzar teràpies per videoconferència i també telefònicament. D’entrada la majoria de pacients et diuen que els hi és igual una via o altre, però si els fas triar, la majoria ha triat telefònicament. Potser es falta de costum al treball per vídeo, o altres motius més relacionats amb la intimitat a casa. El fet és que aquest treball telefònic, absolutament auditiu, exclòs de tot contacte visual amb l’altra persona, m’ha aportat algun descobriment. 

Tot i que molts eren pacients coneguts, he descobert una part que probablement havia quedat oculta per l’excés d’estimulació visual. Quan et centres només i exclusivament en el contingut auditiu, aquest agafa força, és més impactant, més intim. Se m’acut la comparativa entre la ràdio i la televisió. Això ha permès sessions molt profitoses, no oblideu que treballem amb teràpia cognitiva, amb pensaments, i això és el que verbalitzem i escoltem. Quant menys interferències visuals millor. Si ve és cert que et donen informació, també poden difuminar un contingut en excés. 

He pensat, i només és una hipòtesi, que si la persona és auditiva, clarament li funcionarà molt bé una teràpia telefònica. Però si la persona és molt visual, com és, crec, el meu cas, també. En veure’ns exclosos de tot allò que ens crida més l’atenció en primer lloc, ens permet centrar-nos exclusivament en el contingut. I com he dit, el contingut, és el que verbalitzem, per tant el que sentim i pensem. I és amb sentiments i pensaments en el primer que treballem els psicòlegs, perquè el primer objectiu és millorar el malestar i per tant a temperar les emocions, per això ensenyem fórmules de pensament més racional.

Amb aquests dos objectius aconseguits els canvis conductuals són una conseqüència esperable. Si ve aquest canvi de conducta no és observable, la podem escoltar quan l’explica el pacient. Torna a qui el canal auditiu, i des de l’escolta més atenta i neta podrem imaginar i “visualitzar” com ha sigut aquesta conducta que ens expliquen.

Per tant, des de la meva experiència d’aquests dies, i almenys des de el nostre enfocament terapèutic, estic molt satisfeta del resultat de les teràpies telefòniques, centrades en el canal auditiu. Crec que, per aquest, entre molts d’altres motius seria bo oferir aquesta opció, juntament amb la videoconferència i les teràpies presencials, per molts motius, avui només he exposat aquest.

Marta Santaeulària

8.318