A adolescència, aprenentatge, autoestima, desenvolupament personal, teràpia cognitiva-conductual, Teràpia individual, Teràpia infanto-juvenil

Quan ens trobem donant-li tornades una vegada i una altra als mateixos temes en bucle, sense trobar una solució, diem que estem rumiant o que tenim pensaments rumiatius.

Quan parlem de pensament rumiatiu parlem d’una manera de pensar, d’un patró de pensament més que en el contingut dels pensaments en si. Es tracta de pensaments negatius que apareixen en bucle de manera recurrent i intrusiva, provocant un intens malestar i esgotament mental.

RUMIAR NO ÉS REFLEXIONAR

Hem de diferenciar el que és la reflexió de la rumiació. La reflexió és voluntària i conscient. La reflexió ens porta a considerar les diferents opcions que tenim donada una situació i ens ajuda en la presa de decisions, és una activitat productiva i creativa. En canvi, rumiar és una activitat emocional i automàtica del cervell que no acostuma a ser ni productiva ni creativa.

Què podem fer per deixar de RUMIAR?

  • PRENDRE CONSCIÈNCIA. El primer per a deixar de fer alguna cosa sempre passa per adonar-nos que l’estem fent. Quan ens trobem pensant reiteradament en alguna cosa podem preguntar-nos per la utilitat d’aquests pensaments… em serveix per a alguna cosa?, tenen alguna utilitat pràctica?… Si les respostes són que no, segurament és que estiguem rumiant.
  • ESCRIURE. Escriu tot el que et preocupi. Escriure ens ajuda a ordenar les idees i ens permet observar els nostres pensaments amb una certa distància. Podem llegir l’escrit l’endemà i comprovar si el que pensàvem té lògica o per contra era fruit de l’emoció del moment. Segurament alguna cosa s’hagi transformat.
  • AGENDAR LA PREOCUPACIÓ. Es tracta de donar-li un temps i un espai concrets en la nostra agenda a la preocupació. Tria una hora de la setmana per a reflexionar sobre allò que et preocupi (mai abans de dormir). Durant aquesta hora hauràs de reflexionar sobre totes i cadascuna de les preocupacions que tens. Quan acabi el temps fixat, deixa de fer-ho. Posar dia i hora a l’agenda per a preocupar-nos ens ajuda a no caure constantment en la rumiació, saber que el tema serà tractat a consciència el dia i hora fixats ens ajuda a posposar la tasca de preocupar-nos i podem deixar de fer-ho la resta del temps. Passem de rumiar a reflexionar.
  • OCUPAR-NOS. Ens pre-ocupem quan no podem ocupar-nos d’alguna cosa. La rumiació ens impedeix concentrar-nos en les tasques que estem fent o podríem fer, de manera que la nostra sensació de control disminueix i la sensació d’incertesa augmenta, provocant més pensament emocional rumiatiu. Per això és important ocupar-nos en allò que sí que podem fer avui. Fes activitats que et distreguin i siguin construcctives per a tu.
  • PARLAR. Explicar a algú el et preocupa t’obliga a ordenar les idees, a contextualitzar i a donar-li perspectiva, de manera que a vegades fins i tot nosaltres mateixos donem amb una solució.
  • PRACTICAR ALGUNA TÈCNICA DE MEDITACIÓ O MINDFULNESS

El Mindfulness ens ajuda a mantenir-nos en el present i a prendre distància dels pensaments instrusius rumiatius. Ens permet veure’ls com allò són, pensaments.

Laura S.