A adolescència, aprenentatge, autoestima, desenvolupament personal, familia

Guia pràctica per ajudar-te a prendre una decisió

En la meva pràctica com a neuropsicòloga, aquesta és una pregunta  que em plantegen sovint, tant les famílies, com els docents i els mateixos joves: és el batxillerat el camí adequat?

La resposta no és senzilla. La versió curta és “depèn”. La versió llarga implica analitzar diversos factors que poden ajudar-te a prendre una decisió més informada. A continuació, t’ofereixo una guia orientativa amb les qüestions claus que cal tenir en compte:

Qüestions a valorar abans de decidir

  1. Hi ha algun trastorn que afecti l’aprenentatge? Si és així, el tens ben identificat? El coneixes bé i has après a compensar-lo?
  2. Quin és el nivell de maduresa de l’estudiant? El nivell de batxillerat requereix una capacitat d’abstracció que es desenvolupa amb la maduració del cervell.
  3. Existeixen uns coneixements de base sòlids? El ritme del batxillerat és molt exigent i dona per fet un domini previ de les matèries a partir del qual es desenvolupen conceptes més complexos.
  4. Es compta amb uns hàbits d’estudi regulars? Tenir una rutina d’estudi ben estructurada, i un grau d’autonomia i independència per part de l’estudiant seran claus per l’èxit.
  5. Hi ha una motivació clara? Per encarar aquesta etapa tan exigent, és imprescindible que l’alumne tingui un mínim pla de futur i un motiu que li doni sentit a fer el batxillerat, més enllà de possibles pressions d’altres persones o de fer-lo “perquè toca”.

 Si la resposta és sí, plantegem-nos: a quin preu?

Un cop fetes aquestes preguntes, és possible que, tot i que s’hagi respost no en algunes d’elles, es vulgui intentar cursar el batxillerat.

No seré jo la persona que negui a cap adolescent l’oportunitat de cursar el batxillerat si així ho desitja. Però sempre cal plantejar-se: a quin cost? El batxillerat està dissenyat per estudiants amb un perfil determinat: aquells que volen accedir a la universitat o cursar cicles formatius de grau superior. Per tant, implicarà un esforç considerable a nivell cognitiu, però també a nivell emocional i motivacional.

Val la pena valorar si aquest camí encaixa amb les necessitats i recursos de l’estudiant.

Això no vol dir que no ho pugui fer amb èxit, sinó que cal tenir clar si l’esforç necessari serà sostenible i equilibrat per la seva salut i benestar.

Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)

Think – Espai de Psicologia