L’objectiu d’aquest post serà resoldre dubtes i disminuir l’incertesa d’aquells/es que mai han portat als seus fills/es al psicòleg. Sovint és una decisió difícil degut a això, a no saber com serà aquest procés, sobretot a les primeres visites.
Quan he de considerar portar-lo/a?
Començarem per les raons. És ben senzill, no són necessaris grans problemes per utilitzar un servei de psicologia. És suficient amb tenir dubtes respecte a l’educació del menor o dubtes pel que fa al seu estat psicològic. Si els problemes són menors o només es tracta de dubtes, amb una o dues sessions seria suficient. Si, per contra, es tracta de problemes més importants, llavors s’allargarà més. Per tant, potser millor prevenir que curar, és a dir, no esperis a que els problemes o dubtes s’agreugin. A un psicòleg, quant abans millor.
Com comença el procés?
També és senzill, quan nosaltres rebem la vostra trucada i es tracta de menors, es deriva al departament d’infanto-juvenil. Des d’allà se us truca, se us demana una breu explicació de quina és la necessitat o problema i se us explica breument el procés d’avaluació, preus i altres dubtes que puguin sorgir. Finalment, si esteu interessats, es concerta cita per primera entrevista.
La primera entrevista
A la primera entrevista es sol demanar que assiteixin els dos progenitors del menor (siguin parella o exparella) ja que el primer pas serà signar el document per donar-nos consentiment per realitzar avaluació i intervenció psicològica al menor. Es necessita el consentiment dels dos, sempre i quan tots dos tinguin la pàtria potestad. Tot i així no és imprescindible l’assistència de tots dos. En cas de ser parella, pot venir un dels dos i el document s’entrega per emportar-lo a casa i tornar-lo signat per l’altre progenitor a la següent visita. En cas de ser exparella i de que la relació no sigui bona, s’haurà de realitzar una entrevista a cadascun per separat.
En el mateix document se us informarà del nostre sistema de protecció de dades i de que les vostres dades estaran totalment protegides i tota la informació recollida serà confidencial.
A partir d’aquí es recullen, en primer lloc, les dades (noms dels membres de la família, dades de contacte dels pares, escola del menor, tutor/a…) i, en segon lloc, el motiu de consulta, ara sí, més extensament i amb més detalls que a la trucada. Un cop recollits els problemes principals pels quals es demana ajuda es procedeix a realitzar preguntes sobre els diferents àmbits de la vida del menor. Aquests àmbits van des de la son i l’alimentació, passant per l’escolaritat i les relacions socials, fins a l’estat afectiu, conducta i estil educatiu a casa. S’aprofunditzarà més o menys en cada àmbit en funció del que ja s’hagi explicat prèviament com a motiu de consulta.
Finalment, s’entreguen uns qüestionaris per omplir a casa per la família i uns altres pel tutor/a ja que és una font molt valuosa d’informació.
Segona entrevista
A la segona entrevista es recullen els qüestionaris entregats a primera visita i es procedeix a realitzar l’entrevista al menor durant tota l’hora. Aquesta entrevista comença amb una explicació tranquil·litzadora cap al menor per a que se senti en un entorn segur. Se li explica que el que expliqui serà confidencial (sí, també pels pares), que en aquest espai no serà jutjat/da, ni castigat/da, ni esbroncat/da i que pot explicar tot el que necessiti.
Establert aquest clima de confiança i seguretat, es procedeix a recollir el motiu de consulta des del punt de vista del menor. Això és necessari ja que el problema no serà viscut i percebut de la mateixa menera pel menor que pels pares. Ni tampoc seran iguals les prioritats.
Finalment, i igual que a l’entrevista amb els pares, es pregunta al menor sobre els diferents àmbits de la seva vida, ja esmentats abans, per tal de no obviar cap informació que pugui ser important o rellevant.
Tercera visita
En aquesta tercera entrevista s’administraran al menor uns qüestionaris, que juntament amb els dels pares i el tutor/a, ens permetran objectivar quina simptomatologia hi ha present. Amb tota aquesta informació, la subjectiva procedent de les entrevistes i l’objectiva procedent dels qüestionaris, es donarà una primera devolució als pares sobre l’orientació diagnòstica. Tot i que a vegades cal allargar una mica més la recollida d’informació si el cas no s’acaba de veure clar.
Per altra banda, en casos de menors adolescents prou responsables, aquesta sessió es pot estalviar donant al menor els qüestionaris per fer-los a casa.
Si durant aquesta avaluació, es detecta simptomatologia de possible trastorn del neurodesenvolupament (TDAH, TEA…) i cal ampliar l’avaluació amb proves neuropsicològiques, es procedeix a derivar el cas a la nostra neuropsicòloga, la Iris Ramón. Ella administra les proves i realitzem posteriorment l’informe en conjunt.
Un cop finalitzada l’orientació diagnòstica, amb informe o no, s’exliquen les línies de treball que se seguiran amb el menor durant la intervenció psicològica.
Durant la intervenció es mantindran els contactes necessaris amb pares i tutor/a per anar tots cap a una mateixa direcció terapèutica. Fins i tot, algunes sessions d’intervenció es poden realitzar amb els pares per tal de donar-lis estratègies de gestió dels problemes en qüestió.
Conclusió
Si tens sospites de problemes o tens dubtes respecte al desenvolupament del teu fill/a o del seu benestar psicològic, no dubtis i demana ajuda. Ja veus que el procés d’avaluació no és cap cosa de l’altre mon ni res que s’hagi de témer. I quant abans, millor pronòstic.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada 21639
