Tenim la tendència a personalitzar gairebé tot el que ens passa. En les relacions interpersonals atribuïm als altres intencions que no té o fins i tot ens responsabilitzem dels seus sentiments.
Quan veiem a la nostra parella amb la mala cara i pensem que s’ha enfadat amb nosaltres per alguna cosa, estem personalitzant. Interpretem i extraiem conclusions precipitades. En aquest cas ens atribuïm la responsabilitat de l’estat emocional de la nostra parella sense pensar en altres alternatives com per exemple que simplement pot fer-li mal el cap. En aquests casos, el millor és preguntar directament i no fer supòsits i interpretacions.
Quan t’assabentes que uns amics han quedat sense tu, pots pensar que no volen que hi vagis, que no et consideren un amic important, que volen desplaçar-te, que s’han enfadat per alguna cosa, que ja no encaixes, que s’avorreixen amb tu, que…, pots pensar moltes coses relacionades amb tu, però el més habitual és que hi hagi una explicació en la qual tu no siguis el protagonista. En aquests casos, el millor és no extreure conclusions i entendre que la gent té les seves pròpies motivacions i no sempre fa el que un espera.
Normalment, utilitzem la nostra pròpia manera d’actuar com a guia per a decidir si algú actua bé o malament. Quan diem “jo no ho hagués fet” o “jo ho hauria fet de tal manera” estem fem servir aquesta estratègia. El problema és que els altres actuen des de les seves pròpies vides, no des de les nostres. El perquè actuem d’una determinada manera és un assumpte extremadament complex, ja que més enllà de la situació externa en la qual ens trobem, en la nostra conducta influeixen molts altres factors com els aprenentatges del passat conscients i inconscients (creences, sensacions, hàbits, costums, vivències,…), el nostre estat present (estat anímic, valors, percepció de la situació, situació personal, laboral, familiar, social,…) i les nostres expectatives sobre el futur (plans, objectius, metes,…). Per tot això és molt complicat jutjar a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos.
Us convido a seguir les següents pautes per a evitar el sofriment innecessari fruit de la personalització:
-
Avaluar els fets de manera objectiva. Pots categoritzar com a positius o negatius determinats comportaments, però no si són correctes o incorrectes.
-
No extreure conclusions tret que es tinguin proves raonables. Pregunta.
-
Deixar de dictaminar el que els altres haurien de fer, sentir o pensar. Accepta que els altres mai es comporten com nosaltres ho faríem, ni com esperem que ho facin.
Laura Sánchez (col.21209)
