A Teràpia infanto-juvenil

Si ets d’aquells pares o mares que ja no saben què fer per a que el seu fill faci cas i es porti mínimament bé segurament t’interessa aquest post. Aquí trobaràs eines que potser no havíes provat o potser sí però no amb suficient perseverància o consistència o potser no de la manera correcta.

Els nens i nenes són persones en procés d’aprenentatge de moltes i moltes coses. També els adults aprenem cada dia però els nens molt més. Han d’aprendre el que està bé, el que està malament, el que s’espera d’ells, entendre què és això que sento i què hi faig, etc. Els nens i nenes que normalment tenen problemes de conducta sovint és perque no toleren bé la frustració.

D’adults (encara que no tots…) hem après que la vida té dies macos i dies lletjos, moments agradables i moments desagradables, coses que surten bé i coses que surten malament, gent que ens tracta d’una manera i gent que ens tracta d’una altra, coses que fem bé i coses que fem malament, etc. La qüestió és que les coses positives s’aprenen a gestionar ràpid, però les dolentes tots sabem que costen més.

Alguns nens i nenes ho aprenen amb més facilitat que altres i als que els hi costa més, doncs més problemes conductuals tindran. Són nens i nenes que davant de les contrarietats (coses que els hi agraden) es queixen, criden, ploren, donen cops, desobeeixen a tota costa i es posen fins i tot agressius/ves. Tot perque no toleren la frustració, no l’accepten i la seva ment i el seu cos es posen en LLUITA per evitar a tota costa allò que no els hi agrada.

Anem a veure com podem actuar els pares per facilitar que adquireixin una millor tolerància a la frustració.

 

Pautes breus per millorar la conducta de teu fill o filla

Fer equip
  • És important que els dos progenitors vagin a una. Això significa que han de mantenir SEMPRE la mateixa postura davant del menor. Si mare diu A pare diu A i si pare diu B mare diu B. Això requereix que les coses es parlin en privat per arribar a acords i mantenir-se units en les pautes educatives. Al nen o nena, per sortir-se amb la seva, li ve molt bé que els pares estiguin enfrontats, que un sigui més permissiu que l’altre o que un desautoritzi a l’altre davant seu.
Reforçar
  • És important reforçar (premiar) totes aquelles conductes positives del menor que ens interessi augmentar i que siguin un tant incompatibles amb les que volem eliminar o reduir. Hem d’entrenar en posar el nostre focus d’atenció en aquestes conductes ja que la nostra capacitat atencional, de manera automàtica, es dirigeix normalment cap a allò que ens molesta i ens crida més l’atenció.
  • El reforç més freqüent ha de ser de tipus verbal o afectiu (paraules de elogi i valoració de gestos d’estima) i menys freqüents els premis materials (els quals es poden utilitzar per motivar al menor a realitzar tasques que li condueixin a una meta a llarg termini, per exemple, treure bones notes a final de curs).
Normes, límits i sancions
  • S’han d’establir unes normes i uns límits a casa. Millor pocs i ben establerts que molts i irregulars. El nen o nena ha de saber què s’espera d’ell o ella exactament. És a dir, a més d’establir normes se l’hi han d’explicar clarament així com també les sancions que s’aplicaran si s’incumpleixen.
  • Les sancions aplicades per l’incumpliment han de ser:
    1. Proporcionals: ni massa petites de manera que li doni igual ni massa grans com per que es desmotivi en cumplir normas en endavant.
    2. Contingents a l’incumpliment de la norma. Quant més pròxima en el temps sigui la sanció al mal comportament més efectiva serà.
    3. Regulars i consistents. Les sancions que corresponen a una conducta negativa s’han d’aplicar SEMPRE. No un dia sí i a l’altre no. S’ha d’aplicar senseres, un cop es posen no hi marxa enrere. No es negocien un cop s’han aplicat.

 

Anar aplicant aquestes pautes sovint costa temps i entrenament ja que si no esteu acostumats a actuar així costa adquirir un control emocional suficient per portar-les a terme. Si tot i així no us ensortiu és hora de demanar ajuda professional. Quant abans millor.

 

Patricia Vílchez Las Heras

Psicòloga sanitària infanto-juvenil

Col·legiada 21639