Quan va començar tot això del confinament vaig pensar que era el moment ideal per a posar-me al dia amb llibres i lectures que tenia aparcades per manca de temps. Les primeres setmanes agafava els llibres, els començava i els deixava. En realitat només vaig poder acabar una novel·la, però quan la lectura requeria atenció i cert esforç mental, m’era impossible centrar-me en el que llegia, mirava el mòbil, enviava algun missatge, revisava les notícies, …
Se que d’alguna manera aquesta dificultat es devia a la pròpia situació que estàvem vivint, però també a l’ús de pantalles, Twitter i a la resta de rrss. Potser estava fent servir el mòbil més del compte i el meu cervell s’havia acostumat a llegir d’una altra manera. Vaig recordar que Nicholas Carr parlava d’això en el seu llibre “Superficials”.
Nicholas Carr, al seu llibre examina els canvis que l’ús d’Internet promou en els nostres processos mentals. Se li va ocórrer investigar el tema després d’adonar-se de la creixent dificultat que trobava per a concentrar-se en la lectura de textos llargs i argumentats. Va intuir que els anys que portava navegant per la Xarxa havien acostumat al seu cervell a una mena de lectura diferent del que solia tenir en la seva “analògica joventut”.
Després de consultar les conclusions de diversos estudis, va comprovar que aquestes eren coherents amb la seva experiència. En resum venien a dir que mentre naveguem per Internet la nostra ment s’acostuma a una lectura fragmentada i ràpida, i per tant superficial, i que en tenir les nostres eleccions una recompensa immediata (cada enllaç que obrim provoca una descàrrega de dopamina), acabem vagabundejant impulsivament d’enllaç en enllaç. Segons l’autor “Internet capta tota la nostra atenció per a dispersar-la”.
En un mitjà que està dissenyat per a distreure’ns amb una variada oferta d’estímuls no té cabuda la lectura lenta i atenta que exigeix el llibre imprès. L’estructura lineal i la falta de distraccions del llibre de paper, per contra promou un tipus d’atenció més concentrada, i així una comprensió més consolidada i menys superficial.
Aquestes distincions tenen la seva correspondència a nivell neurològic. La neuroplasticidad fa que allò que fem servir modeli el nostre cervell. Es va comprovar en els experiments que a mesura que augmenta l’hàbit de connectar-se a Internet s’enforteix l’activitat d’una regió de l’escorça prefrontal esquerra, relacionada amb la presa de decisions. La mera existència d’enllaços en la pàgina web que estem llegint fa que el nostre cervell destini una part de la memòria de treball a prendre decisions de manera inconscient, dificultant la lectura atenta i concentrada que requereix la comprensió lectora.
La bona notícia és que com ja he comentat, la neuroplasticidad del nostre cervell fa que allò que fem servir el modeli i només necessitem una mica d’hàbit lector per a mantenir la concentració que requereix la comprensió lectora. Per això he fet el propòsit d’anar-me’n a dormir amb un llibre en comptes d’anar amb una pantalla. Ja començo a notar els resultats.
Laura S.
