A Teràpia de parella, Teràpia individual, Teràpia sexual

RECONCEPTUALITZANT LA POR

Que aixequi la mà qui hagi pensat algun cop “No puc fer això per què tinc por”, “La por m’impedeix fer-ho”

Unes quantes persones, oi? (Jo també estic aixecant la mà)

I no només ho diem, sinó que ens semblen arguments de pes. Deixem de fer allò que ens proposem, convençuts d’haver evitat la por i estar fora de perill i, de regal, ens sentim menys capaços i una mica més petits per a la propera vegada.

Alguna cosa ens falla.

Anem a veure les orelles a aquest llop:

LA POR NO T’ IMPEDEIX FER COSES. ÉS UNA DECISIÓ TEVA

¡Sentir por és una nosa però no un impediment real! No hi ha ningú ni res que estigui agarrándote de el braç i et estigui impedint que escriguis aquest missatge de text oi? Ningú t’està subjectant les cames i bloquejant l’entrada a aquest auditori. La por no està físicament en cap lloc, no existeix, és una cosa inventat. La por no és una barrera física, és una barrera mental. Tu decideixes no fer alguna cosa quan sents la por.  

 

LA POR NO ÉS UNA VARIABLE, ÉS UNA CONSTANT

Però no fer alguna cosa per por torna a ser un altre error. Creiem que si evitem enfrontar-nos a això que ens fa por aquest desapareixerà. Fals. Que no ho sentim no vol dir que no ho tinguem. Resulta que, tot el contrari, la por creix i aquest pes, el portem a sobre allà on anem. La por no està en les coses externes, a l’auditori, en el missatge que enviem, en allò que ens surt malament …. Tant és que ens allunyem de tot això, la por està dins nostre. O dit d’una altra manera, no és una variable, en realitat és una constant. Per tant, la por no ha de ser la condició per decidir fer o no fer alguna cosa.

DARRERA DE LA BARRERA DE LA POR

I en aquest punt ve la màgia. Un cop entenem que la por és només una barrera mental, que no desapareix si ho intentem evitar i que, per tant, és una constant, toca descobrir el veritablement important: el que hi ha darrere.

Apunta això a foc: Darrere de la por SEMPRE hi ha un aprenentatge.

Posa’t en el cas d’algú que té por a fer una xerrada davant d’un auditori ple de gent. Quin aprenentatge té darrera de la por? Aprendre a permetre errors, a que un no és un inepte per no ser perfecte, al fet que la bona opinió dels altres és desitjable però no necessària, que l’objectiu de la xerrada és que les persones entenguin el missatge no caure’ls bé, etc …

Algú que té por a enviar aquest missatge de text, potser hagi aprendre a dir adéu, a no sentir-se culpable quan segueix les seves necessitats, que les seves necessitats són tan importants com les dels altres, etc …  

La por és només un aprenentatge. Res més, ni res menys. I quan fem aquest aprenentatge, la por desapareix de veritat.

Cada vegada que tinc por em faig la mateixa pregunta: ¿Bibiana, què has d’aprendre aquí?  

Stephen King deia “El moment més aterridor sempre és just abans de començar”.

T’atreveixes a aprendre alguna cosa avui?

 

Bibiana