El present post té l’objectiu de ser una petita guia per abordar el tema de la mort en infants.
La necessitat radica en evitar que el fet que la mort sigui tabú en la societat i que la tristesa sigui una cosa de la que hem de fugir es traslladi als infants. Tots i totes hem de poder parlar d’un fenomen tan natural com la mort i efectivament, també parlar amb els infants.
Les preguntes i la curiositat dels menors sobre la mort apareixen ja des dels 3 anys. El tipus de pregunta o inquietud anirà canviant i evolucionant a mesura que es fan grans i la seva ment madura. Davant de les preguntes i les curiositats, hem de ser honestos i no mentir. La temptació de mentir ve del desig, a vegades inconscient, de protegir al fill o filla del patiment relacionat amb la mort. Però a la llarga, les mentides perjudiquen més que ajuden.
Alguns conceptes són molt importants i no convé distorsionar-los amb mentides o fantasies:
– El fet que la mort és irreversible. La persona que ha mort, no tornarà i no la tornarem a veure.
– La mort és universal. Tot ésser viu acaba morint. Es pot suavitzar explicant que el normal i el més freqüent és que passi després de molts i molts anys de vida. Si una mort és previsible és recomanable anar introduint-li la idea de manera gradual.
– La no funcionalitat del cos. El cos, després de mort, ja no pateix, ni sent res. Podem dir-li que el únic lloc o la persona viu i ens escolta, és en el nostre record i en el nostre cor.
– Hi ha una causa que sempre és física. Evitar transmetre que algú s’ha mort per estar adormit, o per que ha sigut dolent, o de cop, o d’un accident.
De 0 a 2 anys no es compren el concepte però poden notar l’absènsia de la persona que ha mort. De 3 a 6 anys no acabaran de interioritzar els aspectes esmentats, però s’aniran igualment explicant amb honestedat i suavitat. A partir dels 6 encara poden costar aquests aspectes però ho van assolint. A partir dels 10 ja tenen capacitat total per comprendre tota la dimensió de la mort.
Com comunicar o parlar del tema?
– Que siguin les persones més properes i amb més vincle i estima possibles amb el menor.
– En cas de mort d’alguna persona propera, s’ha d’abordar lo abans possible.
– En un lloc íntim on pugui expressar-se amb llibertat.
– La informació es pot donar de manera gradual, anant de l’essencial als detalls a poc a poc o a mesura que vagi preguntant.
– Aclarir els aspectes fonamentals esmentats per a que vagi entenent el concepte.
– Es poden introduir els rituals, homenatges i creences religioses.
– Anirem responent totes les preguntes a poc a poc en la mesura del possible.
– Li explicarem que sempre recordarem a la persona morta i que ningú la substituirà.
– Facilitarem i no censurarem l’expressió emocional. Només protegirem al infant d’emocions desbordants o molt intenses.
El dol és un procés normal (no patològic) que necessita temps, pot tenir daltabaixos, és únic en cada persona i implica mobilitzar recursos i habilitats de gestió cognitiva i emocional.
Consisteix en anar acceptant la pèrdua de la persona, en aprendre a viure en un mon sense aquesta persona, anar treballant les emocions associades i recol·locar a la persona morta en la nostra vida i seguir vivint.
Característiques del dol en infants:
– La vida del nen/a no se sol interrompre, continua el seu ritme.
– Habitualment resolen el dol més ràpid que els adults.
– Mantenir les rutines és un factor protector.
– Deixar que expressi les seves emocions i pensaments és indispensable.
– Necessiten poder sentir-se lliures per fer preguntes i parlar del tema.
– El recolzament familiar és indispensable.
– Normalitzar el dol de l’adult ajuda a que ells normalitzin el seu.
Signes d’alarma per demanar ajuda:
alteracions importants en la rutina, somatitzacions, tristesa molt profunda i llarga, apatia, inactivitat, plor intents i inconsolable, alteració important de la son i la gana, aïllament, ansietats o pors incapacitants, baixada de rendiment acadèmic, etc.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada 21639
