La postergación como forma de vida es una de las técnicas que puedes usar para evitar el hacer las cosas. Un no hacedor es a menudo un crítico, esto es, alguien que se echa para atrás y mira cómo los demás hacen cosas, y luego elucubra conceptos filosóficos sobre cómo están haciendo las cosas los hacedores. Es muy fácil ser crítico, pero ser un hacedor requiere esfuerzo, riesgos y cambios.
”Tus zonas erróneas” (1976) Wayne Dyer
Tothom en algun moment de la seva vida posterga. Hi ha persones que el postergar tasques es converteix en un hàbit al que sucumbeixen dia rera dia i quan aquest dia arriba, el posterga per al següent, evitant una incomoditat a curt plaç que s’acaba convertint en un mal major a llarg plaç.
ORÍGEN DE LA POSTERGACIÓ
Darrera de cada postergador hi pot haver dos tipus de creences irracionals: (1) Es veuen com a inadequats i (2) veuen el món com un lloc massa difícil i exigent; aquestes creences es representen en aquestes formes:
Perfeccionisme i por al fracàs
Les persones que tenen por al fracàs eviten realitzar tasques en les que no hi ha garantia d’èxit. Són molt perfeccionistes i al no poder arribar als objectius, poc realistes, que s’imposen es senten inadequats. No aprovar o no obtenir millor nota és per a ells el mateix que ser una persona amb poca valía. Per a evitar aquestes sentiments de inadequació, els postergadors sovint posterguen el moment de posar-se a estudiar per a poder dir-se a si mateixos que si “ho haguessin intentat” ho haurien aconseguit: Cóm puc esperar treure bones notes si ni tan sols he tingut temps per a estudiar?
Ansietat i catastrofisme
L’ansietat posa de manifest les dificultats individuals per a prendre decisions i la tendència a buscar garantíes d’èxit abans de començar una tasca nova. A mesura que el treball es va acumulant tendeixen al catastrofisme, sentint-se cada cop més ansiosos i saturats. Poden veure’s com víctimes indefenses condemnades al fracàs per a qui els requeriments de la vida són massa durs i injustos.
Ràbia i impaciencia
La ràbia i la impaciència són senyals de que la persona està imposant exigències. La idea irracional de que “jo HAIG de ser capaç de realizar tot aquest treaball” precipita altres pensaments irracionals com “Qué estúpid sóc!(condemna)”, i “No em puc suportar!” (intolerancia). La gent que s’exigeix genats i irreals nivells de rendiment, al no arrivar el revelen en contra d’ells mateixos de la mateixa manera que ho faríen contra una llei que consideréssin injusta. No poden cumplir les seves própies directrius tiràniques, i aleshores s’enfaden amb ells mateixos per no haver-les complert.
Necessitat de sentir-se estimat
Hi ha gent que s’esforça en fer coses com a mitja d’assegurar-se l’amor o la acceptació dels demés. Aquesta necessitat (falsa) de ser estimat deriva de la creença de que “tot el món ha d’estimar-me per a que jo pugui estimar-me a mi mateix”. Quan aquestes persones obtenen l’amor o acceptació que creuen necessitar es senten psicològicament forts ja què erròneament pensen que és aquesta acceptació el que les fa vàlides com a persones. Quan, per altra banda, no reben l’acceptació dels demés, es senten més dèbils psicològicament i es veuen com persones no vàlides. Aquestes persones normalment accepten totes les demandes que la resta els fan per a que no tinguin una mala opinió d’ells i així van entrant en un procés en que cada vegada és més difícil poder respondre a les creixents demandes dels demés.
Sentir-se saturat
La sensació de sentir-se saturat és comú a molts postergadors que contínuament veuen com el treball es va acumulant. Existeix la creença de que el treball propi és prioritari i que s’ha de fer a la vegada. Aquesta creença de tot o res té conseqüències en l’aparició de sensació d’impotència, angoixa, urgència i finalment desemboca en un estat d’immobilització. La indecisió guanya als postergadors que es senten atrapats i incapaços d’establir prioritats i desperdicien el seu temps lamentant-se de la seva situació en comptes de buscar solucions.
T’animes a descobrir quin és el teu motiu pel que dius “ja ho faré demà?”
Referències:
Tus zonas erróneas . Wayne Dyer
Superar el Hábito de Posponer. William J. Knaus, D
Terapia Racional Emotiva Conductual: Una versión teórico-práctica actualizada. Francesc Sorribes, Leonor I. Lega y Montserrat Calvo
