L’ésser humà té la capacitat de projectar-se cap al futur, d’imaginar com serà la seva vida, i de generar expectatives sobre el món, sobre els altres i sobre si mateix.
Les nostres primeres expectatives no són nostres sinó de l’entorn que ens envolta. I neixen abans fins i tot que nosaltres, perquè quan una parella pensa, fantaseja o fa plans per ser pares diposita tota una sèrie d’expectatives sobre el futur ésser humà. Serà nen o nena, fort, alt, valent, li agradarà l’esport, tocarà un instrument, serà metge, s’assemblarà a mi,… I després van arribant les expectatives de la resta de la família, les dels successius professors, les dels amics, etc… tots esperen alguna cosa, amb més o menys nivell d’exigència. La infància és una etapa de la vida molt delicada, ja que de nens estem disposats a fer, pensar o sentir el que sigui amb la condició d’agradar als que cuiden de nosaltres i no perdre així la seva protecció.
Quan tenim una expectativa ferma respecte a algú o alguna cosa, la nostra conducta intenta ser coherent amb ella, creant així les condicions perquè es compleixi. D’això en diem efecte Pigmalión o profecia autocumplida. La manera en què un pare o mare percep al seu fill/a influeix en les seves interaccions amb ell, traspassant de manera implícita aquesta visió al propi nen/a. Si pensem que el nostre fill és desmanegat, poc àgil i que ensopega amb tot, l’avisarem de tots els potencials perills, a demanar-li que vagi amb compte, a evitar que pugi a determinats llocs … sembrant en ell el dubte sobre les seves pròpies capacitats, la inseguretat i la por d’assumir determinats reptes necessaris per al seu aprenentatge. Un nen que va amb tanta cura per por de fer-se mal, no experimenta i no desenvolupa l’agilitat, tornant-se un, ara sí, desmanegat de veritat.
Per això, quan tractem amb nens convé OBSERVAR MÉS, i INTERVENIR MENYS. Donar-los espai i temps perquè descobreixin qui són per si mateixos.
I quan es tracti de nosaltres mateixos podem prendre consciència de totes les expectatives que han dipositat sobre nosaltres i quin paper han jugat i juguen en la nostra vida. Així com estar molt atents a les expectatives que generem i al seu grau de flexibilitat. Les expectatives rígides i inflexibles ens porten a una manera de pensar i viure poc saludable, ja que exigeix aconseguir alguna cosa per sobre de tot. En canvi una expectativa flexible ens permet pensar en alternatives en cas de no complir-se i obre la ment a noves possibilitats.
Laura S.
