Les festes de Nadal són un bon moment per agafar un llibre i llegir una tarda sencera. El fred i l’ambient càlid i confortable de les cases conviden a fer-ho. Aquest any amb les restriccions potser encara més. Llegir o rellegir llibres que ens van agradar, sense pressa, amb calma, assaborint i pensant el que llegim.
Jo aquest any he triat “com ser un estoic” del Massimo Pigliucci. Com sabeu a Think treballem bàsicament amb la Terapia Racional Emotiva conductual d’Albert Ellis. Al segle XX, el estoicisme reneix després de la Segona Guerra Mundial i inspira no només la teràpia del Dr. Ellis, sinó també la logoteràpia de Viktor Frankl i altres teràpies cognitives conductuals.
El marc comú de referència és que per tenir una bona vida s’han de comprendre dues coses: la naturalesa del món i la del raonament humà. Això inclou també entendre el lloc que ocupa un en el món i el fracàs del raonament humà. La finalitat, com dèiem, és viure una bona vida i arribar a ser la millor persona que puguem ser.
Les escoles que tenen com a objectiu aconseguir la millor manera de viure la vida, a mi, personalment, són les que més m’interessen.
Algunes d’aquestes escoles destaca’n el plaer, altres la metafísica o el coneixement humà. Els estoics destaca’n la virtut per aconseguir aquesta existència exitosa.
La virtut entesa com la capacitat per dominar les passions que pertorben la vida. L’ideal aconseguir la impertorbabilitat, és a dir, tenir un cert grau d’independència del món extern. Això no vol dir aïllar-se, ni prescindir de plaers més hedonistes, al meu entendre és la capacitat de trobar l’equilibri en tot.
Bon moment doncs per llegir sobre els estoics, davant d’un Nadal que, en molts casos, s’ha convertit en la festa dels excessos, tenir aquesta capacitat de trobar l’equilibri no és fàcil. Podem començar per coses petites, equilibri en el menjar i el beure. Equilibri en les despeses. Equilibri en l’oci. Capacitat de domini d’un mateix, de les seves passions i compulsions.
Això ens fa dirigents de la pròpia vida, ens dóna sensació de control i , per tant , ens satisfà i ens apropa a la virtut.
Per tant, Qui senti que no ho ha aconseguit que no desesperi, la cursa comença de nou cada dia, la lluita per trobar l’equilibri no s’atura en cap època de l’any, i mai és tard per gaudir de la satisfacció d’aconseguir trobar-lo.
Us animo a llegir textos dels estoics, a practicar la virtut i a buscar l’equilibri en tot.
Marta Santaeulària
Cól núm 8318
