A familia, Teràpia infanto-juvenil

A vegades ens costa entendre i gestionar el “mal comportament” dels nens. Posem un exemple. Un nen no vol fer els deures, cada tarda munta una rebequeria i es produeix una forta discussió a casa.

Entenguem què hi ha al darrere

Els nens no es porten malament perquè sí. Una conducta poc desitjable pot amagar un malentès, una preocupació, un malestar emocional o una necessitat no coberta (com el descans o el joc). Imagina’t: el nen està cansat i, com a conseqüència, es mostra més impertinent i demandant.

Aquesta reacció ens passa a tots, petits i grans. Si ens sentim bé, som agradables; mentre que, quan no estem en el nostre millor moment, podem ser més bruscos, pensar menys en els altres o no mostrar-nos gaire educats. Amb els nens existeix l’agreujant que no tenen els mateixos recursos per a regular les seves emocions, motiu pel qual pot aparèixer el mal comportament.

Davant d’aquesta situació tenim dues opcions:

  1. Interpretació superficial: ens prenem la seva conducta com un desafiament a la nostra autoritat que cal parar mitjançant un càstig de la conducta, o la retirada dels seus privilegis. Iniciem la indefensió apresa, aquest cercle viciós de malestar – mala conducta – càstig – més malestar i aconseguim l’efecte contrari: el nen perd l’esperança, li acaba sent igual el càstig i deixa d’esforçar-se per a millorar.
  2. Entendre la mala conducta com un malestar al qual hem d’atendre: acompanyar les seves emocions i tractar d’esbrinar què està passant: problemes a l’escola, amb les amistats, amb els germans, aparició de pors, etc. Després de la conversa, la conducta millora.

Esperem que la segona opció t’hagi convençut més i la intentis posar en pràctica amb els teus nens. Això sí, recorda: no tot val!: no hem de tolerar faltes de respecte, insults, amenaces, ni tampoc utilitzar-les nosaltres mateixos. Entenguem-les com a fruit de la desesperació i siguem fermes a l’hora de transmetre que tots mereixem ser tractats amb respecte.

I, com sempre, no dubtis a consultar-nos si necessites ajuda.

 

Iris Ramon Torres

Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)