M’agradaria començar definint el concepte de pensament màgic. Aquest consisteix a atribuir una conseqüència a un succés determinat sense que existeixi una causa-efecte entre tots dos. Això també és el que coneixem amb el nom de superstició i/o creences populars. Com a exemple, podem pensar en la creença que tenen moltes persones que el número 13 pot donar mala sort. Per tant, hi ha una forta fusió entre pensament i acció: si penso en el número 13 em passaràn coses dolentes. Aquestes creences ocorren més en nens i en societats primitives les quals tractaven d’explicar el que no podien entendre a través de ritus o costums que els feien pensar tenien algun control sobre els esdeveniments.
El pensament màgic ocorre molt sovint en ludopatia, on un jugador és capaç de creure que uns certs efectes poden ocórrer sense una base ferma que el sustenti. Per exemple, en el cas en el qual un jugador pensa que després de tres tirades dolentes vindrà una nova o un jugador a punt d’esperar el “cop de sort”. Però més al nostre interès m’agradaria comentar la relació que té aquest pensament màgic amb el trastorn que estem veient actualment, el trastorn obsessiu compulsiu.
El pensament màgic en el trastorn obsessiu compulsiu comporta repetir accions (també anomenats rituals) perquè no ocorrin les conseqüències temudes. La valoració d’aquest pensament és difícil de canviar ja que la convicció dels pacients sol ser molt alta i es creuen responsables d’evitar que les catàstrofes que temen es compleixin. Els pacients que es relacionen amb aquesta mena de pensament solen rebutjar les tècniques conductuals que es dissenyen per a reconsiderar aquestes creences. Ni els experiments conductuals ni l’exposició solen ser tècniques molt acceptats per aquesta mena de pacients. Encara que se solen donar diverses alternatives per a canviar aquest tipus de creences, opino que seria molt interessant poder aprofundir més en la utilitat de les tècniques per a manejar el pensament màgic en pacients amb trastorn obsessiu compulsiu.
Com a reflexió personal, m’agradaria comentar un dubte que se’m planteja en aquesta qüestió: podria tenir alguna qualitat positiva tenir aquest tipus de creences? Tal vegada, pot ser convenient ampliar la nostra perspectiva i no negativizar aquest concepte. Evidentment, quan aquestes creences creen ansietat és bo intervenir per a canviar-les i treballar sobre elles, però tal vegada, i pensant més en les societats primitives, aquest concepte pot tenir una funció positiva. Deixant de costat les probabilitats que les conseqüències ocorrin i pensant en conseqüències positives, aquest tipus de pensament fomenta alguna cosa que em sembla molt important: l’esperança i el poder del pensament positiu.
