Avui m’agradaria compartir amb vosaltres el que ens trobem motls cops a teràpia. Sovint anem a la consulta amb l’objectiu de treure’ns ràpidament el malestar assobre i si bé és cert que en moltes ocasions aquesta és la conceqüència del treball que un pot fer a la visita, hi ha altres ocasions que podem sortir més remoguts de l’esperat abans d’entrar. Depen del moment i del procés intern que estem fent, és totalment necessari i útil per a nosaltres, encara que desagradable.
Amb aquest propòsit comparteixo una metàfora que s’utilitza a la Terapia d’Acceptació i Compromís (terapia cognitiva de 3a generació) que, de fet, relfexa la idea d’assumir certes incomoditats necessaries durant el camí a acosneguir els nostres objectius.
“Suposi que tenir un got net i transparent fos una cosa rellevant per a vostè. Sense això, el got està molt brut, ple de partícules i elements que no li agraden, i li molesta veure’ls. Per poder aconseguir veure el vidre transparent cal tirar aigua, i durant el procés el got estarà encara més brut que a el principi. És paradoxal que estigui més brut que quan s’està netejant. La qüestió és que aquest procés tèrbol, confús, on el got sembla més brut que abans té un valor en tant que és part de el procés per aconseguir netejar el got.”
Bibiana
