Alguns pares m’han tranmès en aquesta situación el dubte de com afrontar tot el que està passant amb els seus fills/es. Intentaré resoldre’l en aquest post.
Comprensió
El primer que podem fer és tenir una comprensió global del canvi que suposa tot això per elles/ells. No han d’assistir a escola, no tenen deures, no veuen al seus companys/es, moltes hores a casa, avorriment, relació amb germans, tecnologies, informar-los o no, com informar-los, si tenen por o preocupacions o no, etc. La situació (depèn de cada família) té potencial per esdevenir complexa.
Empatia
El següent, un cop tenim aquesta comprensió global del canvi, és empatitzar amb ells/es, intentar posar-nos a la seva pell, però no des de la pell d’un adult, sino intentar veure tota aquesta situación amb els seus ulls de personeta amb poca experiència vital.
Escolta
Continuant amb aquesta actitud d’empatia afegirem l’escolta. Aquesta part pot ser més difícil perque les nenes i nens no vindran a explicar-te clarament tot el que els hi passa per dins, perque segurament no tenen totes les estratègies per fer-ho. Hauràs “d’escoltar-los/les” a través de la seva conducta, del seu estat d’ànim i també, en la mesura del possible, de les seves verbalitzacions. Canvis en el patró de comportament i en l’estat d’ànim ens estan indicant una alteració emocional. La nostra feina serà investigar d’on ve aquesta alteració. Quin o quins són els factors que estan desencadenant això.
Comunicació
En quant a la comunicació, seria la mateixa estratègia que la d’una pèrdua d’un familiar o d’una mascota, no s’ha de mentir i s’ha de donar la informació demanada. Donarem la informació amb vocabulari adaptat a l’edat. Ens hem de fer entendre, però ocultar informació bàsica o important, mentir o manipular, sovint genera més angoixa, frustració i confusió. No cal donar informació que no necessiten, que no demanen i que podria empitjorar l’estat emocional, però sí haurem de donar les explicacions necessàries perque comprenguin sense dubtes i sense confusió la situació que estan vivint. Aquest aspecte té que anar acompanyat necessàriament d’una actitud de validació emocional: si es frustren, es posen tristos, s’angoixen o simplement s’avorreixen, validarem sempre (no censurarem) aquests estats emocionals i donarem estratègies d’acceptació i de solució.
Horaris, rutines i imaginació
Tota aquesta situació pot generar una mica de caos a casa, per la falta d’horaris, de rutines, de certes obligacions, etc. Aquest caos es pot reconduir simplement posant una mica d’ordre: posar uns horaris, unes responsabilitats per cadascú i un sistema de punts per motivar a cumplir-lo. Tot i posar horaris i responsabilitats continuaran tenint molt de temps lliure que haurem de gestionar amb tota la creativitat que poguem: inventar jocs, reptes, entreteniments, etc. Si et falta imaginació, internet i xarxes socials t’ho solucionen, no pateixis.
I si tens més dubtes…
Espero haver resolt alguns dels teus dubtes. Si necessites més ajuda perquè la teva situació és especialment complicada, no tens més que contactar amb nosaltres i t’atendrem via telemàtica.
