Sovint venen pares a consulta a portar-me al seu fill o filla que està a secundària. Veuen que no és ni responsable ni autònom en molts aspectes. Venen amoïnats i frustrats perque ja no saben què fer. Venen cansats de cridar, amenaçar i de que la llar, lluny de ser un lloc tranquil on descansar, és un infern de tensió, discusions i persecucions.
En el post d’avui m’agradaria donar uns consells per intentar prevenir aquest problema. Per a que la nostra filla o fill creixi amb bons hàbits, responsabilitat i autonomia.
Abans de les filles o fills
Potser és molt òbvi però penso que el primer pas és que els pares siguin responsables. És a dir, que tinguin ja assolits els reptes i esforços que hauran d’afrontar per portar endavant la família, cuidant aspectes com, per exemple, els horaris i les normes de convivència. Pot semblar molt evident però hi ha persones amb fills o filles que no han assolit aquestes actituds. O bé ho porta tot l’altre membre de la parella (sovint la mare, per una qüestió de desigualtat de gènere que encara hem de polir a la nostra societat), o bé cap dels dos, i la llar esdevé caòtica i els problemes venen de tot arreu.
Primers anys (0-3 anys)
Des dels primers anys és important fer un esforç en poder cumplir uns horaris i unes rutines que respectin les necessitats del nadó en son i alimentació.
Pel que fa a la son, haurem d’intentar tenir una rutina que permeti al nadó anar mica en mica distingint entre dia i nit.
Si es desperta a les nits mirarem de no encendre llums, no “xerrar” amb el nadó, no jugar ni posar música, etc. Mentre que durant el dia mirarem de que hi hagi activitat, relacions socials, jocs, etc.
És útil, abans de posar-lo a dormir a la nit, fer un ritual que el faci anticipar que és l’hora d’anar a dormir: un bany, una nana… i després, sortir de l’habitació. Quan el nadó plora se l’ha d’atendre però procurant deixar cada vegada més temps per que s’acostumi a anar dormint-se sol.
En quant a límits, al voltant del segon i tercer any s’ha de marcar que cuidin de les seves coses i col·laborin en l’ordre de les seves joguines. S’han de donar ordres o posar normes que no siguin excessives en quantitat i que es donin de manera molt senzilla i concisa, així com posar alguna conseqüència quan no es cumpleixin. Les conseqüències hauran de ser proporcionals a l’edat (retirar-li una joguina, per exemple). També hauran de ser consistents, sempre a continuació de la falta i aplicar sempre o gairebé sempre darrera d’aquesta falta.
NO ÉS ACONSELLABLE: avui aquesta conducta la sanciono i demà no. Avui la sanciono poc i demà molt. Avui només amenaço però no ho cumpleixo, o poso la sanció hores i dies després de la falta.
Primera infància (3-6 anys)
És hora de començar a introduir-nos en el món de les emocions. És útil que tant els pares com els fills o filles sapiguem com es gestionen les emocions, per a què serveixen i com reaccionar davant d’elles. NO SÓN ACONSELLABLES els extrems ni de censurar (treien importància i significat a l’emoció), ni dramatitzar-la (donant-li un significat sempre negatiu i de preocupació). Les emocions, s’han de normalitzar, donar-lis el signifcat que tenen i gestionar-les amb seny.
Durant aquesta etapa continuem amb els horaris i els fem respectar. S’ha d’entendre que a aquesta edat és normal cert punt de rebeldia i de que mostrin molta frustració quan alguna cosa no la volen fer o els hi toca deixar de jugar. Es pot respectar que se li hagin de repetir les ordres i normes més d’una i dues vegades. Tot i així, s’ha de posar un límit de vegades i unes conseqüències davant l’incumpliment. No és recomanable imposar-ho amb crits ni sermons.
Durant les nits se’ls hi pot ajudar a calmar-se quan tenen malsons o pors però no perdent de vista que han d’aprendre a tornar a dormir-se sols.
Durant els àpats es procurarà que durin sempre un temps similar. Que la nena o el nen respectin que durant els àpats, prioritàriament es menja. Tot el que faci que perdin de vista aquest objectiu o que els enlenteixi, s’haurà de retirar (tele, joguines, etc.) i evidentment s’imposarà el límit de menjar assentat i seguit, no aixecant-se constantment.
Pel que fa als hàbits d’higiene s’ha de ser constant per a que s’automatitzin. Al principi poden generar frustració però amb el temps s’acostumaran. Per això és important ser consistent el l’hàbit i sancionar els incumpliments. Mica en mica s’haurà de procurar que cada vegada siguin més autònoms i gaudeixin de fer les coses sols. S’ha d’intentar NO AJUDAR-LOS DE MÉS.
En quant a les tasques de casa, s’ha de començar per lo bàsic com ordenar les seves joguines i seguir amb la cura de les zones comuns (posar els plats a la pica o la roba bruta al seu cistell). Al principi se’ls hi acompanya i se’ls hi ajuda per a que ho automatitzin i ho facin sols.
En qüestió de límits i normes, s’ha de mirar que no siguin excessives. S’ha de començar per les més importants: respecte (no crits, no males paraules, no pegar…), cura de les coses de casa, obediència i cumpliment d’hàbits. Només quan lo bàsic estigui assolit s’hi poden afegir les normes i límits que es creguin convenients en funció dels valors de la família i sempre amb la mateixa dinàmica de consistència en la norma i en la sanció.
Primària (6-12 anys)
Contiuem amb hàbits, rutines, bona gestió d’emocions i afegim l’hàbit de fer deures i estudiar, el control de les tecnologies i anar ampliant les responsabilitats en quant a tasques de casa.
En quant a l’hàbit de fer deures i estudiar s’haurà de controlar al principi si s’apunten les tasques a l’agenda i van cumplint objectius. Si la nena o nen assoleixen un bon rendiment acadèmic es deixa que ells o elles estableixin la seva rutina en aquest aspecte. Si trobem dificultats haurem d’implantar un hàbit obligatori. X temps al dia serà dedicat a fer deures i es mirarà de supervisar el rendiment al principi fins que vagi agafant autonomia.
En quant a les tecnologies s’haurà de limitar el temps entre setmana en funció de la interferència que suposi en la resta d’hàbits. Si es pot compaginar, no caldrà limitar tant però si afecta, es pot arribar a prohibir les tecnologies entre setmana.
Pel que fa a les tasques domèstiques se li anirà exigint cada curs una mica més fins que ho tinguin acceptat i automatitzat.
Així és com arribaran a la secundària amb molta feina feta i assolida en quant a responsabilitats i autonomia.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga Sanitària Infanto-juvenil
Col·legiada 21639
