La hipnosi com a procediment psicoterapèutic és la tècnica més antiga que es coneix per a provocar canvis en la conducta, percepció i emoció en els éssers humans, sempre que s’utilitzi de manera terapèutica i continuada. Consisteix en un augment de: sugestionabilitat, capacitat d’imatgeria mental i implicació emocional respecte a situacions imaginades pel pacient o suggerides per l’experimentador. Quan el pacient es troba en estat hipnòtic, queden bloquejats els esquemes conscients i emergeixen els automàtics.
Els espectacles televisius, pel·lícules i ficció han contribuït al fet que es tingui una imatge negativa d’aquesta pràctica clínica. Tres dels mites més importants que solen tenir-se sobre la hipnosi són els següents:
Pur teatre: evidentment moltes pràctiques hipnòtiques ho són i els programes de televisió fomenten aquests espectacles enganyosos. Com a exemple més cridaner, hi ha persones que realitzen aquest tipus de tècnica afirmant que curen alguns tipus de càncer davant de multitud d’espectadors. Però també trobem afirmacions com que serveix per a l’artrosi, per a eliminar cicatrius o moltes altres indicacions que se surten fora de l’àmbit d’aquesta disciplina. Cal no oblidar, que estem parlant d’una tècnica ben delimitada quant a la seva utilitat terapèutica i que s’ha mostrat eficaç per a: facilitar el tractament de fòbies, ansietat i estrès, suport en tractament d’obesitat, deshabituació tabàquica i trastorns psicofisiològics com les cefalees, el dolor crònic, el dolor oncològic, entre altres. No obstant això, alguns engalipadors no dubten a pregonar utilitats per a les quals mai s’ha demostrat cap eficàcia.
Pèrdua de voluntat: el pacient en estat hipnòtic es deixa guiar per les indicacions del terapeuta i està més obert a experimentar sensacions. La seva ment es focalitza en el seu interior, no obstant això, mai arriba a experimentar una pèrdua de voluntat real. Si alguna acció va en contra dels principis del pacient, aquest sortirà d’aquest estat immediatament.
Possibilitats paranormals: és cert que amb la hipnosi, augmentem la nostra memòria, percepció, creativitat, el llindar del dolor, motivació… i podem aconseguir coses que sense la hipnosi seria impensable, però tampoc podem aconseguir coses paranormals. És a dir, si en estat de vigília una persona aguanta les mans dins del gel durant 2 minuts, en estat d’hipnosi pot aguantar 8 minuts. Però no podrà levitar ni fer res que vagi en contra de la física.
Per tant, la hipnosi no és màgia, sinó una tècnica conductual basada en el cas que tot pensament o idea produeix una reacció física. Un símptoma induït emocionalment, si persisteix prou, tendeix a causar canvis orgànics. És possible entendre millor aquest supòsit si acudim a la hipòtesi de retroalimentació facial: quan somriem, els nostres músculs envien senyals al cervell mitjançant neurotransmissors específics que alliberen unes substàncies químiques anomenades endorfines, les quals són les responsables de fer-nos sentir felices. El mateix succeeix amb els símptomes que ens indueixen. Músculs i cervell estan connectats i un canvi a nivell somàtic produeix canvis a nivell cerebral.
En comptes de jutjar els procediments que utilitza cada terapeuta o professional de l’àmbit de la salut, hem d’explorar a fons en què consisteixen les seves tècniques i els beneficis que poden aportar als pacients. Tota ajuda possible en la teràpia és vital perquè aquest utilitzi més recursos per a la seva recuperació. Llegir, entendre, i assumir el que uns altres han fet amb anterioritat és la base per a l’avanç en qualsevol disciplina científica.
Miriam Puig Claramunt
Psicóloga General Sanitària
Núm. Col. 23417
