L’elecció de la roba dels teus fills pot tenir una connotació més important del que penses.
Els infants quan són petits solen acceptar els gustos i suggeriments dels pares, però a mesura que van creixent i en l’adolescència comencen a voler més independència. Estan en un procés de definir-se com són, de buscar i descobrir el seu lloc al món. Per tant, van construint la seva identitat.
La forma de vestir és una de les primeres eleccions que els nostres fills fan per començar en aquest procés d’autonomia i reafirmació. La imatge es torna molt important. A més, és la seva forma per identificar-se, com “la seva carta de presentació” amb un grup i sentir-se’n part.
Això comporta desmarcar-se de les figures paternes i expressar la seva individualitat, mostrant així certa independència a l’hora de prendre les seves pròpies decisions. I és possible que vagi canviant i experimentant diferents tendències i estils, fins i tot, poden aparèixer gustos extremistes abans de triar el seu propi estil.
Idees per resoldre el conflicte amb la forma de vestir :
Empatitzar. El principal és entendre la importància que té la imatge pels adolescents. Potser els teus gustos són oposats als del teu fill. Imposar les teves preferències o enfadar-te perquè no vol posar-se segons que roba li compres, no estàs tenint en compte la seva opinió. I si critiques el seu estil, és possible que es reveli encara més i, per tant, la pròxima vegada el teu fill triarà una peça de roba més exagerada. Cal tenir present que ja no són nens petits i són éssers individuals. Com a pares, agafar distància de la situació i no prendre-ho com una cosa personal.
Ser flexible. Respecta la seva elecció (dins d’uns paràmetres), ja que hauràs d’acabar acceptant. El millor és escoltar els seus arguments i poder compartir-los amb els teus per poder negociar i arribar a acords que beneficiïn les dues parts. Si et mostres més flexible en les decisions, el teu fill estarà més obert a escoltar-te i tindrà més en compte els teus consells.
Posar límits. hi ha línies vermelles que no són negociables. És important respectar l’opinió, però hi ha formes de vestir que no estan permeses o són negligents. Tres exemples de límits:
- La vestimenta ha de ser coherent amb el context. No pots anar amb la mateixa roba a classe, de festa o per anar a la platja. D’aquesta manera respectem l’altre. Per exemple, si hi ha un esdeveniment on cal vestir d’una forma concreta, podeu anar junts a triar perquè ell se senti còmode i tu també hi estiguis d’acord.
- Tenir en compte el clima per decidir quin tipus de roba em puc posar. Es dir, triar roba que suem quan fa molta calor o posar-se malalt per triar roba no apropiada quan fa fred.
- La vestimenta ha d’ anar d’acord amb l’edat. Si la teva filla té 11 anys no ha d’aparentar la imatge d’una noia de 20 anys. Això s’anomenaria hipersexualització (exaltació de les qualitats corporals en base a estereotips sexualitzats) que pot vulnerabilitzar la persona, danyant la seva autoestima, ja que només se sentiran valorades per les seves qualitats corporals.
Cristina Gras Sala
Psicología infantil i juvenil
col. 22897
