Aquest agost obrim tot el mes. Horari d'atenció telefònica de 9h a 14h.

 A Teràpia individual

M’agrada definir la nostra zona de confort com un entorn segur. Un lloc metafòric on ens movem habitualment, amb els nostres comportaments, activitats constants, habilitats… un lloc on estem còmodes perquè ens és familiar. Es tracta perquè, d’un estat mental en el qual no existeix risc, ni ansietat, ni estrès. Coneixem com hem d’encaixar el nostre comportament en aquesta zona perquè la dominem.

No obstant això, el nostre estat de comoditat mental ens crea algun desavantatge. És tan constantment rutinari que fins i tot ens resulta tràgicament simple i insatisfactori. No hi ha aprenentatges nous i el rendiment resulta invariable.
La majoria de les vegades ens quedem en la nostra zona de confort perquè sortir d’ella ens comportaria tot un procés d’adaptació desconegut.

Imaginem que ens mantenim en un lloc de treball que no ens satisfà. El coneixem, sabem com hem de treballar durant aquestes x hores i ho fem bé. Buscar un altre nou ens crearia incertesa, por… hauríem d’enfrontar-nos a deixar-ho, buscar un altre, perdre un sou… Preferim quedar-nos en el nostre lloc de treball abans que arriscar-nos, a vegades per por, unes altres per costum, mandra… però allò que ens fa sentir còmodes també ens pot deixar apàtics.

O quan triem aquell camí per a arribar a un lloc concret en el qual sempre hi ha trànsit, però triar un nou ens crearia inseguretat al no conèixer-ho tan bé…
Potser, l’exemple que provoca més controvèrsia el continuem trobant en les relacions de parella. Dues persones que ja no estan enamorats sinó estancats però se senten còmodes i assegurances. Coneixen els hàbits i conductes de l’altre. Coneixen quan arribaran les baralles i que es diran tots dos quan aquest moment arribi. Separar-se seria tot un món; començar des de zero, reprendre coctacte amb vells amics, conèixer a una altra persona nova… Un pensament totalment inconscient però que aquesta aquí fent que ens preguntem: i si no trobem a ningú més?

Esforç, independència, confiança… termes que coneixem molt bé però que ens costa aplicar. En aquests casos és molt important conèixer els beneficis que ens pot aportar sortir de la nostra zona de confort. Empènyer els nostres límits ens fa ser més productius, tenir més objectius i atrevir-nos a arribar a ells. També ens ajudarà a gestionar imprevistos ja que la vida comporta canvis inevitables i estar preparat/a per a això pot suposar la diferència entre l’èxit i el fracàs.

Finalment, sortir de la zona de confort ens ajudarà a ser més creatius i ens atorgarà més habilitats i experiències. Cada vegada serà més fàcil arriscar i sentir-nos realitzats, així com aconseguir apartar aquest sentiment de buit i rutina.

Tu decideixes. T’atreveixes?

 


Miriam Puig Claramunt

Psicòloga General Sanitària

Col·legiada 23417