El primer a tenir en compte en un atac de pànic és que no és perillós sempre i quan la persona no tingui problemes cardiovasculars associats. És una resposta intensa a l’ansietat, la qual és adaptativa (útil quan ens trobem davant un perill). Prepara el nostre cos per a fugir o lluitar transportant oxigen a les diferents parts del cos.
Llavors, per què succeeixen de manera inesperada quan no ens trobem davant cap perill? Pot ser que tinguem una predisposició genètica a patir ansietat o que hàgim estat exposats a períodes llargs d’estrès i el nostre organisme ja funciona de forma accelerada, també podem estar tenint pensaments inconscients que ens provoquen ansietat o fins i tot estar focalitzats en sensacions corporals a les quals donem més importància de la que en realitat tenen.
És important saber que l’ansietat i els atacs de pànic sempre funcionen de la mateixa manera. Sempre hi ha un ascens de simptomatologia que es manté durant uns minuts (entre 5 i 20 aproximadament) i després descendeix, sense necessitat d’escapar de la situació o sense haver de prendre cap mena de medicació. El problema és com interpretem aquesta simptomatologia ansiosa. Normalment ens preocupa que puguem desmaiar-nos, tenir un atac cardíac, morir-nos o tornar-nos bojos. Aquesta interpretació catastròfica reforça aquestes sensacions mantenint l’ansietat més elevada i durant més temps.
Com afrontar un atac de pànic? Abans de tenir un atac és bo anar realitzant exercicis de respiració diafragmàtica i relaxació muscular progressiva per a disminuir aquesta activació fisiològica que ens genera l’ansietat. Durant un atac podem respirar usant una bossa de plàstic per a prevenir la hiperventilació, no sortir de la situació (ja que no comprovarem que l’ansietat disminueix), identificar pensaments negatius i reformular-los o utilitzar tècniques de distracció. Alguns exemples de reformulació de pensaments poden ser els següents: “Em desmaiaré”: en els desmais disminueix la pressió arterial, la un atac de pànic, augmenta. “M’asfixiaré”: és molt difícil quedar-se sense aire fins i tot en habitacions hermètiques. “Em tornaré boig”: estudis demostren que no hi ha més probabilitat de desenvolupar trastorn mental.
