“El que ajuda als altres, s’ajuda a si mateix.” León Tolstói
Deixeu que us expliqui un conte …
Un home tenia un gran jardí ple de flors precioses. Eren les flors més venudes del seu país. Cada any guanyava el premi a les flors més grans i de millor qualitat, era l’admiració de tota la seva regió.
Un dia un periodista li va preguntar quin era el secret del seu èxit.
El senyor li va contestar:
- El meu èxit és degut al fet que, de cada cultiu, separo les millors llavors i les comparteixo amb els meus veïns perquè ells també les sembrin.
- Com? – va dir el periodista -. Això és una bogeria! No té por que els seus veïns es facin tan famosos com vostè i s’enduguin els premis?
- Ho faig perquè, si ells tenen bons sembrats, el vent i les abelles tornaran al meu cultiu bon pol·len i bones llavors, i la collita serà millor. Si no ho fes així, ells sembrarien llavors de mala qualitat i el vent les portaria cap al meu cultiu. Les seves llavors es creuarien amb les meves i farien que les meves flors fossin de pitjor qualitat.
Tendim a valorar-nos a nosaltres mateixos a força de comparar-nos amb els altres. Estic millor o pitjor que el veí? I qui vol estar pitjor? Aquesta forma d’autovaloració ens porta a desitjar que l’altre estigui pitjor o si més no, que no estigui millor que nosaltres. Però quin sentit té tot això?
I si en comptes de competir o envejar els èxits dels altres, col·laboréssim i féssim nostres els seus èxits?
Ajudar als altres augmenta l’autoestima, redueix l’estrès, l’ansietat i la depressió i provoca sentiments d’alegria i felicitat. Necessites més motius?
