Amb l’inici del nou curs escolar convé recordar els diferents tipus d’intervenció que poden requerir els nostres nens pel que fa a suport educatiu. En aquest post intentarem aclarir els dubtes freqüents que solen aparèixer en consulta quan es realitza un diagnòstic de trastorn d’aprenentatge o quan apareix alguna alteració en el rendiment acadèmic dels nostres fills.
Quines opcions tenim?
- Reforç escolar: és una estratègia pedagògica orientada a millorar l’aprenentatge i el rendiment acadèmic en estudiants.
- Reeducació psicopedagògica: és una intervenció orientada a la recuperació de les funcions normals de nens o adolescents que presentin dificultats que afectin l’aprenentatge, com la dislèxia, el TDAH, la discalcúlia, dificultats d’atenció, de llenguatge, hiperactivitat, impulsivitat, etc. Busca millorar la relació del nen amb els seus processos d’aprenentatge, oferint-li eines i estratègies per a poder fer front a aquestes dificultats i així poder incrementar els seus recursos, aconseguint desenvolupar competències i capacitats cognitives que permetran augmentar el seu rendiment acadèmic.
- No rebre intervenció: permetre que el nen treballi autònomament o ajudar-lo des de casa sense intervenció de cap professional.
Què tenen en comú aquestes opcions?
- Es dirigeixen a nens, adolescents o joves estudiants.
- Ofereixen suport en l’àmbit educatiu.
- Busquen millorar l’aprenentatge i el rendiment acadèmic.
En què es diferencien les intervencions?
- Professional: mentre que el reforç escolar sol dur-lo a terme un mestre, professor o un expert en un àmbit concret, la reeducació psicopedagògica la realitza un expert en trastorns de l’aprenentatge.
- Format habitual: el reforç escolar pot dur-se a terme tant de manera individual com grupal; mentre que la reeducació psicopedagògica és fonamentalment individual.
- Objectiu principal: mentre que el reforç escolar se centra a millorar el rendiment acadèmic de l’alumne, la reeducació busca millorar la relació de l’alumne amb els processos d’aprenentatge, obtenir recursos i augmentar la seva autoestima en l’àmbit acadèmic. En aquest últim cas, el rendiment acadèmic millora com a conseqüència.
- Focus de la intervenció: el reforç escolar se centra en treballar els continguts i conceptes de les àrees més deficitàries; mentre que la reeducació treballa en la recuperació de la funció/les funcions alterada/es, i en l’ús d’eines i estratègies.
- Perfil de l’alumne: l’alumne que rep reforç escolar és alumne sense diagnòstic ni sospita d’ell, que no té dificultats o problemes emocionals associats a l’aprenentatge. L’alumne que rep reeducació és un alumne amb un diagnòstic o sospita d’ell, o una dificultat que afecti l’aprenentatge i que requereix intervenció.
Com puc prendre la millor decisió?
Aquí et deixem uns indicadors per a ajudar-te. Pregunta’t:
- S’ha realitzat un diagnòstic específic de trastorn de l’aprenentatge (Dislèxia, Discalcúlia, Trastorn del llenguatge…)?
- Existeix sospita de la presència d’algun d’aquests diagnòstics?
- Té alguna dificultat que l’afecti en el procés d’aprenentatge? (Inatenció, hiperactivitat, impulsivitat…)
- Té dificultats emocionals associades a l’àmbit acadèmic?
- Té un rendiment acadèmic inferior a les seves possibilitats?
Sabem que és un tema complex així que, si tens dificultats per a decidir-te, no dubtis a consultar-nos!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
