Quants cops hem dit o sentit: “L’adolescència, quina edat més difícil”? Segur que moltes. És por alguna raó. Però tot i que sigui difícil només necessitem tenir en compte alguns aspectes per a que aquesta crisi no ens amargui la vida a nosaltres i als nostres fills/es.
Aprenentatges per assaig-error.
Oblida’t de ser la seva referència. Ara la teva filla/fill està construint la seva identitat i “no et necessita”. La referència són els seus iguals. Deixa’l que experimenti amb aquest aspecte. Deixa’l/la que prengui decisions i que s’equivoqui. I procura no dir-li què ha de fer, com ha de ser i què ha de pensar. T’escoltarà 10 segons. Ara més que mai els seus aprenentatges són per assaig-error. Si li dius el que ha de fer i intentes pensar per ella/ell, has begut oli. Sigues allà per quan tingui dubtes i pregunti per la teva opinió (especial atenció en la paraula “opinió” i el que significa) i per quan s’equivoqui animar-lo/la a aixecar-se i continuar aprenent.
Validar i entendre els sentiments
Valida i esforça’t per entendre els seus sentiments. Si censures, òbvies o ridiculitzes els seus sentiments… tens poc a fer. ESCOLTA els sentiments que hi ha darrera de cada situació conflictiva o no conflictiva amb la teva filla/fill adolescent i actua i parla en conseqüència. És un pas previ molt important per obrir un espai de conversa útil. Del contrari, se’t tornarà en contra, ell/ella no t’escoltarà a tu i hauràs perdut la batalla abans de començar. Què vol dir validar? Fàcil. Reconèixer, posar-li nom, acceptar com es sent, parlar amb comprensió i demostrar que et sap greu aquest sentiment (ja sigui frustració, enuig, confusió, tristesa, etc.).
Aprèn a expressar tu també els sentiments.
Aprèn a transmetre tu també com et sents davant d’alguns dels seus comportaments. Si tu has après a escoltar-li, és més probable que siguis escoltada i aconsegueixis alguns objectius per aquesta via.
Actituds que no ajuden.
Hi han actituds parentals que MAI ajuden. T’exposo alguns exemples: fer-li sentir culpable quan s’equivoca, ofendre’l/la per una equivocació, sermonejar, fer comparacions amb altres adolescents o amenaçar de manera desproporcionada. A vegades, només cal donar-te espai per pensar abans de parlar i fer un exercici d’imaginar que estàs en la seva pell. No donis per fet que només vol desafiar-te, molestar o escaquejar-se pel morro. El més probable és que sigui més complicat que això i hem d’intentar empatitzar per una millor comprensió i solució de la situació.
Límits: pocs i fermes
Posa límits tenint en compte dos aspectes POCS i FERMES. Hi ha una cosa que amb els adolescents és catastròfic: estar tot el dia a sobre recordant i retraient el que no fan o el que fan malament sense imposar amb fermesa cap límit. Un d’aquests límits que mai pot faltar és el respecte. Un límit no es posa sermonejant ni amenaçant. S’explica el perque d’aquest límit, donem exemple i advertim de la conseqüència (que ha de ser proporcional) que s’impondrà quan es sobrepasi.
Aprèn a negociar
Planteja el problema que estigui sobre la taula. Definiu-lo junts/es. Plantegeu entre tots/es possibles solucions i expresseu plegats el que us agrada o no de cada possible solució. Feu un esforç per arribar a un consens. Fonamental en aquesta situació aprendre a expressar sentiments propis i escoltar i validar els seus. Si arribeu a un consens i posteriorment no es compleix no tirem de la inèrcia que ens porta a sermonejar, amenaçar, etc. Iniciem una conversa en que es descrigui la nova situació i intentem avergiuar (escoltar!!) perquè no s’està complint.
Si els problemes a casa amb el teu fill/a no s’aconsegueixen reconduir amb aquests tips, potser és hora de que t’assessori amb més detall un professional. No ho dubtis, una ajuda a temps t’estalviarà que els problemes es cronifiquin més es facin més grans.
Patricia Vilchez Las Heras, psicòloga sanitària infanto-juvenil (21639)
