Seria dificil negar que vivim en una societat on les presses i la satisfacció inmediata envolten les nostres vides. Això provoca que augmentin els problemes de comportament en nens i adolescents.
Des del marc educatiu, els fons de finançament públic han disminuït arribant a provocar fins a 42 nens per classe. Situació que impedeix el seguiment individualitzat que requereixen els nens en la seva educació.
No hem d’oblidar, el desenvolupament de l’alta tecnologia, la qual s’ha demostrat que provoca un estat d’atenció parcial contínua, la qual cosa es coneix com un “estar atents a tot sense centrar-nos mai en una cosa concreta”. A mesura que el cervell evoluciona cap a destreses tecnològiques, s’allunya de les habilitats socials fonamentals; com les de captar la subtilesa d’un simple gest o llegir una expressió facial durant una conversa. Aquest canvi de la tecnologia anul·la la funció psicològica de l’espera, disminuint la destresa de les persones per a realitzar una cosa després d’una altra.
Tot això ha conduït a l’increment del diagnòstic del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Aquest trastorn està constituït per tres símptomes nuclears: la falta d’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Pel fet que la majoria de nens experimenten aquests símptomes molt sovint en la seva vida diària, el diagnòstic del TDAH s’ha de realitzar amb molta precaució. És necessari seguir alguns criteris formals per a poder diagnosticar-ho; com a proves clares d’una deterioració clínicament significativa de l’activitat social, acadèmica o laboral, així com un nombre mínim d’alteracions provocades pels símptomes nuclears, entre altres.
L’afirmació d’ Eysenberg que assegurava que el TDAH és un exemple de malaltia fictícia, ha pogut arribar a crear confusió entre els professionals de diferents àmbits (pediatres, psicòlegs, educadors…), i també en els pares d’aquests nens, els quals, molt a quina, es neguen a veure al seu fill sota una etiqueta diagnòstica.
Aquesta afirmació d’ Eysenberg, té el seu fonament en el fet que el TDAH no és una malaltia únicament causada per factors biològics (d’aquí això de fictícia), sinó un trastorn causat per múltiples factors (psicosocials, ambientals…).
Actualment, es prioritzen les causes biològiques adoptant un punt de vista anomenat “científic positivista” que consisteix a prendre decisions diagnòstiques i terapèutiques basades únicament en un manual, la qual cosa comporta a una conseqüència pràctica dicotòmica: tractament farmacològic sí o no.
Això es tradueix a una sobremedicació en els nens i a deixar de costat les teràpies psicològiques de suport. És evident, que la situació econòmica influeix en aquesta perspectiva. En resultar costós canviar l’entorn del nen, es canvia al nen.
Des de l’àmbit de la psicologia, s’espera que aquesta situació canvii i que els professionals que es troben amb aquests nens es recolzin en teràpies psicològiques i no únicament en psicoestimulants. Es necessari prendre consciència que molts dels problemes dels nens i adolescents són provocats per l’entorn en el qual viuen i és això precissament el que s’ha d’intentar modificar. Tal com afirmava Peteiro,”la perspectiva científica del món i de nosaltres és una arma de doble tall. Bona, si se la pren en la seva justa mesura. Perversa si s’erigeix com a única mirada”.
En el nostre centre de Badalona, donem suport a tots aquells nens que estiguin passant per aquesta o altres dificultats.
Miriam Puig Claramunt
Psicóloga General Sanitaria
Colegiada 23417
