En els nostres dies cada vegada hi ha menys gent que no hagi sentit a parlar alguna vegada del TDAH. Actualment la prevalença s’estima en un 5% de la població infantil i és un trastorn que crida bastant l’atenció quan es presenta amb hiperactivitat i impulsivitat. Crida l’atenció als pares, altres familiars, als professors, als companys de classe i els pares d’aquests.
A més de cridar l’atenció a nivell conductual, el que fa saltar l’alarma en moltes ocasions és el baix rendiment acadèmic que pot donar-se ja des de la primària, continuar en la secundària i afectar a aquells que s’embarquen, de manera més o menys inconscient, en un batxillerat.
¿A què es deu el baix rendiment? Per comprendre-ho farem un repàs de la simptomatologia que implica el TDAH.
Començarem per la tríada que descriu fonamentalment aquest trastorn (quan es dóna en la seva versió completa, cosa que no sempre és així): la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat.
La inatenció es manifesta per dificultats en dos tipus d’atenció: la selectiva i la sostinguda. La primera fa referència a aquella capacitat de prestar atenció als estímuls rellevants prescindint d’atendre a aquells irrellevants, ja que la nostra capacitat d’atenció té un límit, necessitem ser selectius per a ser eficients. La segona i, possiblement la més afectada, és aquella que ens permet mantenir una bona capacitat d’atenció durant un període de temps llarg. Després poden donar-se diferències de rendiment atencional en funció del format de la informació (visual, auditiva, verbal o gràfica).
Respecte a la hiperactivitat, es manifesta per una activitat motora excessiva i quan no és apropiat. Poden ser corretejar, joguinejar, moviments repetitius i fins i tot loquacitat excessiva. Sembla que algú els hagi donat corda i no puguin parar de moure’s.
D’altra banda, la impulsivitat, consisteix en una dificultat per reflexionar abans d’actuar o parlar. Són conductes motores o verbals sense filtre. També es manifesta per dificultat per controlar les pròpies emocions, sobretot, les de ràbia, ira i frustració.
Un cop comentada la tríada principal de símptomes no podem quedar-nos aquí. Hi ha un conjunt de funcions que gairebé sempre, en major o menor mesura, estan també afectades i són molt importants ja que afecten molt al rendiment acadèmic així com al desenvolupament d’autonomia, independència i responsabilitat. Són les anomenades funcions executives.
Les funcions executives són funcions complexes que se situen en el lòbul frontal del nostre cervell, la part que ens caracteritza més com humans i ens diferencia més dels animals. S’encarreguen de controlar i supervisar la pròpia conducta, és a dir, regulen com pensem, raonem, decidim, planifiquem, filtrem les emocions …
Les funcions executives es conceptualitzen com un conjunt però es poden distingir unes quantes i explicar-se de manera individual:
1. Raonament
Emprar i analitzar diferents informacions i connectar-les entre si per comprendre, explicar o predir.
2. Planificació
Elaborar plans d’actuació, és a dir, establir una sèrie de passos seqüenciats per aconseguir un objectiu.
3. Fixació de metes
Establir una meta desitjada i focalitzar les nostres energies cap a ella.
4. Presa de decisions
Valorar diferents opcions (les seves implicacions, conseqüències …) per escollir la que més convingui.
5. Inici i finalització de tasques
Iniciar una tasca poc agradable però convenient i de benefici a llarg termini i finalitzar una tasca agradable la persistència en la qual implica un perjudici.
6. Organització
Estructurar informació, material i recursos per aconseguir un objectiu de manera eficient.
7. Inhibició
Decidir no executar una conducta inoportuna o desafortunada que ha estat impulsada emocionalment.
8. Monitorització i supervisió de la pròpia tasca
Focalitzar l’atenció en la pròpia tasca per valorar i regular què i com s’està fent.
9. Memòria de treball
Emmagatzemar informació durant un breu període de temps (uns segons) per operar amb ella.
10. Anticipació
Plantejar-se els possibles resultats o conseqüències d’una acció per valorar l’adequació d’aquesta.
11. Flexibilitat
Canviar la nostra conducta o pensament davant de possibles canvis ambientals o modificar accions en marxa.
12. Control del temps
Gestionar el temps (calcular el seu pas i la durada dels esdeveniments) de manera que puguem aconseguir eficientment un objectiu.
13. Metacognició
Prendre consciència i valorar com funcionem cognitivament, és a dir, com pensem, sentim, raonem, actuem, decidim, ens autoregulem, planifiquem, etc.
Aquestes són la majoria, si no totes, les funcions executives. Ara, imaginem el comportament d’algú que no aconseguir iniciar tasques, que no aconsegueix controlar el temps eficientment, que no aconsegueix autosupervisar les seves tasques, que no aconsegueix inhibir conductes desafortunades, que no aconsegueix establir uns passos per aconseguir un objectiu, que no aconsegueix establir unes metes i que no és conscient del tot de totes aquestes dificultats.
Què observem?
A simple vista observarem una persona gandula, dependent de que li diguin el que ha de fer, com i quan, irresponsable, mal educada, inconscient, despistada, desordenada, desorganitzada, etc. Ara imaginem que la gent (persones que estimem i ens estimen i els que ens envolten) ens col·loquen aquestes etiquetes i nosaltres no sabem què fer per poder canviar (ja que les dificultats es troben a nivell neuropsicològic).
M’agradaria que amb tot això fem la següent senzilla reflexió: ¿anem a caure en la temptació d’una explicació fàcil en la qual creiem que aquesta persona està d’acord amb això i “ja li està bé”? O, per contra, anem a adonar-nos que estem davant d’una persona que està patint molt el seu propi comportament i el que és pitjor: el judici dels altres? Si has arribat fins aquí, has aconseguit una cosa fonamental quan tens a prop a algú amb TDAH: EMPATITZAR. Ara toca deixar de jutjar (que és més fàcil) i passar a l’ajuda (que és més difícil però dóna millors resultats). No t’ho pensis més i consulta amb un professional per anar treballant totes aquestes dificultats. El cervell té plasticitat i això vol dir que entrenant conductes es creen noves connexions per corregir dificultats. I, per cert, a menor edat major plasticitat així que… no perdis temps.
Patricia Vilchez Las Heras
Psicòloga infanto-juvenil
Col·legiada: 21639
