A adults, adults, Teràpia de parella, Teràpia individual

Sant Jordi Em recorda … FER L’AMOR!

 

“Explica la llegenda que existia un Drac que atemoria a tota una població de la comarca. El Rei, per tal d’aconseguir que el drac deixés de turmentar, va decidir oferir cada dia una persona perquè aquest no passés gana. La sort va voler que el primer sacrifici fos la princesa. Amb tota la seva pena, el Rei va enviar a la seva filla a la cova de l’Drac. De cop, va aparèixer un jove cavaller que matant a el Drac, va alliberar a la princesa i al poble de la seva terrible dissort. A el cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat el drac, va néixer un roser de flors vermelles, com la sang de l’drac vençut. (Sant Jordi) “

De la llegenda de Sant Jordi va néixer una de les més conegudes tradicions a Catalunya i que avui dia, s’extén per tot Espanya (dia del llibre). Els carrers s’omplen de belles flors i d’innombrables expositors de llibres. L’objectiu? Una Rosa i /o un llibre per a la persona que estimes.

Podria recomanar per a aquests dies una llista de llibres interessants i útils (sobretot per a aquests dies confinament), però la veritat, d’això ja estem saturats. A mi em sembla més interessant i profitós parlar de l’amor (també i sobretot ara en ple confinament algunes vegades a prop i altres lluny de les persones a les que volem).

I és que podem regalar moltes roses i molts llibres, molts t’estimo, floretes, promeses, però ¿Això és estimar? Quan estimem realment? Com estimem quan ho fem?

Convé que ens fem aquestes preguntes, ja que com bé diu Erich Fromm, estimar no és un acte passiu, estimar és una conducta, és una cosa actiu, una voluntat. L’amor és una cosa que es fa. (Fer l’amor!) Per tant, és una cosa de la que ens hem de responsabilitzar.

 Si l’amor és una cosa que fem i donem … Quins components són aquests que donem?

Pren nota:

CURA: L’amor és la preocupació activa per la vida i el creixement d’allò que volem.

RESPONSABILITAT: Avui dia el terme responsabilitat de s’usa en el sentit de deure, d’alguna cosa imposada des de fora. La responsabilitat és, per contra, en el seu sentit veritable un acte totalment voluntari, és la meva resposta davant de les necessitats expressades o no d’un altre ésser humà. Ser “responsable” vol dir ser capaç de “respondre” i estar disposat a fer-ho.

RESPECTE: La responsabilitat podria degenerar fàcilment en domini i possessió si no intervingués un altre element: Respecte. Respectar significa preocupar-se perquè l’altra persona creixi i es desenvolupi segons la seva personalitat. El respecte només existeix només sobre la base de la llibertat.

CONEIXEMENT: No és possible respectar a una persona si no la conec. La cura i la responsabilitat serien cegues si no fossin guiades pel coneixement. Hi ha molts nivells de coneixement. El que va constituir un aspecte de l’amor no s’atura a la perifèria. Això només és possible quan puc anar més enllà de la meva preocupació i veure a l’altra persona en els seus trets peculiars. (P.e. puc conèixer que una persona està enfadada fins i tot encara que no m’ho digui, però llavors puc anar més enllà i veure que està espantada, inquieta que se sent sola o culpable).

En època de confinament…

Que tingueu un bon dia i que feu molt l’amor!

Bibiana