Tot i que cada mare i cada pare té el seu propi estil educatiu la psicologia ha classificat alguns estils segons les seves característiques i les seves conseqüències. Encara que sabem que la família no és l’únic agent socialitzador dels menors sabem que és un dels més importants.
Algunes de les variables més importants que determinen quin estil educatiu tenim són les estratègies de comunicació, les de control, l’afectivitat, l’exigència o l’acceptació cap als nostres fills/es.
Una de les classificacions més àmpliament acceptades és la que diferència entre estil autoritari, permissiu, indiferent i democràtic. Les variables més importants per aquesta classificación són el grau de control i l’afectivitat.
Estil autoritari
L’estil autoritari es caracteritza per prioritzar l’obediència, la sumissió, l’ordre i la tradició. Les estratègies són impositives i estrictes, no es dialoga amb el menor i se l’arriba a disciplinar amb falta d’afecte. Se’l jutja molt sovint si està per sota de les expectatives dels pares (que solen ser més altes que el seu nivell de desenvolupament) i n’hi ha poc reforç ja que els èxits es consideren com obligacions i, per tant, sense mèrit ni valor. No coneixen els interessos o necessitats reals del menor ja que sense escoltar-lo ja creuen saber quins són. Se li dona poca autonomia al menor per prendre decisions i per solucionar problemes i conflictes. Les conseqüències esdevenen poc desenvolupament de l’autonomia i la responsabilitat, baixa creativitat, baixa autoestima, estat anímic més baix, escases habilitats comunicatives i poca interiorització de valors morals com el respecte, l’escolta activa, la tolerància o la empatia.
Estil permissiu
L’estil permissiu es caracteritza per donar més autonomia al menor però sense límits i normes suficients. No es fa us de l’autoritat ni del càstig i l’exigència està per sota del nivell de maduresa del menor. Per altra banda se’n dona molt afecte i estima. També són pares molt comunicatius però que es deixen manipular i cedeixen a massa coses per tal d’evitar al menor un conflicte, un problema o una frustració. El menor sol sortir guanyant. És un estil que dona lloc a menors alegres i vitals però amb conductes egoístes i fins i tot antisocials. Desenvolupen poca responsabilitat i poca capacitat d’esforç i esdevenen més depenents i insegurs. També tenen menys autocontrol i capacitat d’autorregular les pròpies emocions i conductes.
Estil indiferent
L’estil indiferent és com el permissiu però a més a més sense gaire afecte ni comunicació. Són indiferents cap al fill/a. No estan disponibles perquè prioritzen altres aspectes de la seva vida. Les conseqüències són baixa autoestima i autoconfiança, són influenciables i depenents de l’aprobació dels seus iguals, és més probable el fracàs escolar i el consum de drogues o alcohol i tenen poca capacitat de responsabilitzar-se i d’esforçar-se.
Estil democràtic
Com ja sospitaràs, l’estil democràtic és el més sa. Dona lloc a menors més autònoms i responsables, amb més valors morals, més independents, amb més habilitats comunicatives i amb més estratègies per solucionar conflictes i problemes, accepten millor les frustracions del dia a dia i tenen millor autoestima i més benestar psicològic.
Com tenir un estil democràtic?
- Posant límits i normes en quantitat que s’ajusti al nivell de maduresa del menor (suficients però no excessives) i d’obligat cumpliment. Reforçant el cumpliment i sancionant el no cumpliment. Això implica supervisió parental de les conductes. Tot plegat de manera consistent (no un dia si i altre no).
- Donant espai pel diàleg, la comunicació, la negociació i el raonament de les decisions.
- Posar límits i normes i les sancions corresponents no és incompatible amb l’afecte. És important que el nostre fill/a senti que és estimat i acceptat incondicionalment tot i els seus errors. Al cap i a la fi tots ens equivoquem i tenim dret a ser perdonats i acceptats (a més a més de sancionats, clar).
- Escolta activa i empatia. Si volem que els nostres fills/es ens escoltin hem d’aprendre a escoltar-los a ells tot i que sembli a priori que el que diuen no té importància o no és raonable. Val la pena escoltar i després donar la nostra opinió respectuosament.
- Donant exemple dels valors que volem transmetre. És important que se senti escoltat,comprès i respectat, ja que així interioritzarà més fàcilment aquests valors.
Patricia Vilchez, psicòloga sanitària infanto-juvenil (col·legiada 21639).
