A adolescència, autoestima, Teràpia individual, Teràpia infanto-juvenil

L’autoconcepte és l’opinió que un té de la seva persona i es veurà reflectit en la manera com es tracta a si mateixa. Quina visió tinc de mi mateix? i ¿em culpo de tot lo dolent que em succeeix i no valoro res de bo del que tinc?

De vegades l’autoconcepte es confon amb l’autoestima, encara que estiguin molt lligades perquè condicionen els nostres pensaments sobre el jo. L’autoconcepte és la imatge que tenim de nosaltres mateixos i l’autoestima és de quina manera em valoro com a persona.

En l’ etapa d’ adolescència, de canvi i desenvolupament, en la qual la persona està explorant la seva identitat i la seva pròpia personalitat és molt important tenir en compte l’autoconcepte ja que pot influir en la forma de relacionar-se amb els altres, el seu rendiment acadèmic i enfrontar-se a desafiaments.

Quatre formes que poden fer mal en el nostre autoconcepte:

D’una banda, ser autocrític amb cura és convenient per aprendre i créixer, però una mala autocrítica com: no caure’s bé a si mateix, no acceptar-se (m’agradaria ser més alt, més guapo…) i rebutjar-se és agafar el mal hàbit d’estar fent-se revisions dures i fortes que incrementan la insatisfacció amb un mateix i sorgeixen els sentiments d’inseguretat.

D’altra banda, autoetiquetar-se negativament, la persona pot confondre la part d’un tot. Per exemple, en comptes de dir-te: “sóc un porc”, si et diguessis: “no estic menjant correctament”. Aquesta forma seria més adequada i seria una crítica constructiva que no atacaria a la teva valoració personal.

Una altra forma, seria l’autoexigència exagerada, és a dir, posar-se metes i objectius inaccessibles per ser feliços. De vegades hem de ser autoexigents, com per exemple, un metge que ha d’operar a un pacient. Però quan parlem de persones que pensen: “haig de destacar”, “haig de ser el millor”, ja es tornen obsessius i perjudicials per a un mateix. La felicitat, potser no és ser el millor, sinó intentar-ho honestament i gaudir-ne del camí.

I una altra forma, seria pensar en els extrems (sempre, tot o res). Per exemple: èxit o fracàs. La por a perdre farà que ignoris les aproximacions a les fites d’aquests objectius personals.

Cinc tips per salvaguardar el nostre autoconcepte:

1. Intentar ser més flexible amb tu mateix i amb els altres.
2. Revisar les teves metes perquè siguin assolibles.
3. No centrar-se només en els errors, això farà que no vegis els teus assoliments.
4. Ser més respectuós amb les teves accions i intenta reduir les teves autoverbalitzacions.
5. Intentar estimar-se la major part del temps.

De vegades, el que penses de tu mateix si és de forma negativa pot repercutir en el teu dia a dia, les teves decisions i formes de relacionar-te. Tenir un bon autoconcepte t’ajudarà en el teu benestar general.

Cristina Gras Sala
Psicòloga infantil i juvenil
Col.22897