La durada de la crisi sanitària comença a passar-nos factura i cada vegada hi ha més gent que presenta símptomes d’ansietat patològics. Sentir ansietat, por, preocupació, inquietud davant la situació actual i futura és normal, però sentir-nos constantment inundats per aquesta mena d’emocions ja no ho és.
Signes que indiquen que la teva ansietat s’està descontrolant:
Pensaments intrusius i preocupació constant.
És normal que pensem de tant en tant en la situació que estem vivint i en com ens afecta o afectarà, però no que ho fem constantment. I per què no podem parar de pensar en això? Som planificadors. Pensem sobre el futur per a preparar-nos, imaginem tot allò que podria passar o sortir malament, pensar en això ens dóna la sensació d’estar fent alguna cosa de forma activa, ens dóna certa sensació de control sobre el futur. Però la realitat és que no sabem com es manifestaran els problemes futurs ni en quines condicions, no sabem amb quins recursos comptarem, i pensar en això es converteix en una tasca improductiva i en una font d’angoixa. Així que recorda, no li donis més voltes, centra’t en les petites coses que de debò sí que pots controlar en el moment actual.
Constant cerca d’informació sobre allò que ens està generant ansietat o preocupació.
És un impuls, necessitem conèixer i buscar certeses quan ens sentim insegurs, busquem sentir que tenim cert control sobre la situació i sobre el futur. Però buscar informació rellevant no és senzill i menys encara quan els mitjans estan inundats d’informació contradictòria i quan cada dia surten estudis nous que contradiuen el que es sabia fins ahir. No hi ha certeses sobre la pandèmia, ni sobre la seva evolució, ni sobre les seves conseqüències econòmiques i buscar informació constantment no ens ajuda a sentir que tenim control sobre la situació sinó a tot el contrari. Així que limita el temps que passes buscant informació, estableix un moment del dia per a fer-lo i sempre a través d’una font oficial i fiable.
Alteració de la son.
És normal que els nostres horaris hagin canviat i fins a cert punt que els nostres patrons de somni s’hagin alterat, però si et costa dormir, si et despertes diverses vegades, tens malsons o somnis inquiets, dorms poc, et despertes cansat… i tot això és habitual, ja no és normal. Quan alguna cosa ens està preocupant i generant ansietat la son és una de les primeres coses que s’alteren, i d’altra banda no descansar bé contribueix a augmentar els nivells d’estrès i ansietat, de manera que ens fiquem en un cercle viciós.
Aïllament social.
I no com a mesura sanitària per a evitar la propagació del virus. Aquí ens referim a quan no tenim ganes de parlar amb ningú, ni de socialitzar encara que sigui de manera virtual. Tots tenim dies així, i està bé permetre’ns aquests dies de recolliment, però aquests han de ser puntuals. Sabem que la tristesa, la por, l’ansietat no són ben rebuts en la societat, no volem mostrar-nos així i no trobem les forces ni les ganes de mantenir l’optimisme i l’alegria que s’espera de nosaltres, pet tot això ens aïllem. Però en aïllar-nos perdem oportunitats de millorar el nostre estat d’ànim i ens fa sentir que estem realment sols.
He posat especial atenció a deixar clar que totes les emocions que estem sentint aquests dies són normals, que buscar informació és normal, que deixar-nos portar de tant en tant per pensaments catastrofistes és normal, que tenir una mala nit és normal i que hi hagi dies que no ens vingui de gust socialitzar és normal. El que deixa de ser normal és que aquests estats es prolonguin en el temps i siguin prou forts com per a paralitzar-nos i limitar les nostres vides. En aquest punt és on hem de fer alguna cosa per a canviar-lo.
De tots els signes que la teva ansietat s’estan descontrolant, l’aïllament social sostingut en el temps seria el més preocupant. Seria com un nivell més, fruit dels anteriors. Així que si has arribat a ell no esperis més. Parla d’això amb algú de la teva confiança o busca ajuda professional si et sents més còmode.
Laura S.
