El joc és una eina molt utilitzada en les teràpies infantils. Si comparem els adults amb els nens, la majoria de les vegades, els nens no van de forma voluntària al psicòleg i veuen que han d’anar a un espai on se’ls priva del seu temps de lleure. I també, la seva capacitat d’atenció no és la mateixa que en els més grans.
Pel psicòleg és molt important establir una bona aliança terapèutica amb el pacient, que sigui un lloc còmode, segur i de confiança. On l’ infant presti atenció, posi de la seva part i pugui expressar-se amb total llibertat i tranquil·litat el que li passa.
Per això, en teràpia amb nens s’utilitzen jocs psicològics i activitats lúdiques on apareixen dinàmiques i estratègies que permeten als psicòlegs poder interactuar amb ells oferint ajuda per gestionar les seves emocions i anar contribuint en el seu desenvolupament. També permet una forma diferent de comunicació que ajuda a que els nens puguin expressar el que senten i com ho viuen.
A continuació, expliquem dos jocs en relació a l’autoestima que serveixen perquè el nen o nena reconegui quines són les seves qualitats personals a més d’aprendre quines persones el valoren i noves habilitats socials.
Joc: jo sóc…
Serveix per millorar l’autoestima del pacient, ja que l’ajuda a ser conscient de les característiques personals que té. El nen haurà de portar una fotografia seva, la posarem al centre d’un full i al seu voltant anirà posant qualitats positives i punts forts.
Se sol començar per característiques físiques i després característiques amb valor emocional i social com ser amable, ser bo en matemàtiques, etc.
Serà tasca del psicòleg anotar possibles complexos físics o psicològics que l’ infant hagi manifestat tenir, a més de detectar problemes emocionals associats.
Joc: “els qui em valoren”
Aquest joc consisteix en que el nen o la nena porti fotos de família, amics i persones importants de la seva vida.
En un full anirà enganxant les fotos de totes aquestes persones i se li demanarà que digui activitats que comparteix amb elles, per què s’ho passa bé, qui li valora, com ho expressa, que li agradaria fer amb ell o ella o què no li agrada tant.
En aquesta activitat, es detecta com creu que el seu entorn el valora i quins problemes hi pot haver en les relacions amb les seves figures d’ aferrament o la manca d’ habilitats socials de l’ infant amb els adults.
D’aquesta manera, jugant i utilitzant activitats lúdiques els infants poden millorar el seu benestar.
Cristina Gras Sala
Psicòloga infantil i juvenil
col. 22897
