Sovint em trobo a consulta pacients adults que arriben a mi amb frases com ara “jo és que no tinc memòria”, o preocupats perquè puguin trobar-se en l’inici d’algun procés de demència.
De manera similar, molts pares em parlen dels seus fills, infants o adolescents, amb frases del mateix estil, com ara, “és que no retén res del que li dic”, “no aprèn” o “mira que li he repetit vegades, i mai se’n recorda”.
Aquesta primera demanda focalitzada en la memòria sovint amaga un altre tipus de dificultats que, potser, a simple vista, no són tan fàcils de detectar. En aquest punt, caldria diferenciar el que podria ser un problema real i específic de memòria, un procés degeneratiu general o, el que em trobo amb més freqüència, dificultats atencionals.
Però, de què parlem quan parlem de memòria?
La memòria és una funció cognitiva que tenim els humans (juntament amb el llenguatge, la visopercepció, les funcions executives, etc.) i que se sol definir com la capacitat de codificar, emmagatzemar i recuperar de manera efectiva informació apresa o un esdeveniment que hem viscut. Dins aquest camp tan ampli, podem distingir-ne tres grans tipus:
- Memòria semàntica: es refereix a la memòria de coneixements generals, com ara el fet que recordis que la capital de França és París.
- Memòria episòdica: és la informació que recordem sobre fets o vivències, emmarcats en un espai i un temps concrets, com ara el fet de recordar que et vas fer un esquinç quan tenies 10 anys mentre patinaves.
- Memòria procedimental: aquesta és una mica diferent, ja que es refereix a una sèrie d’accions o actes apresos, que normalment fem de manera automàtica i sense necessitat de pensar en cada gest o moviment. És la prototípica d’accions o activitats físiques, com ara el fet que sàpigues anar amb bici o tocar el piano perquè en vas aprendre de petit, encara no ho practiquis des de fa anys.
La part del cervell més directament implicada en la memòria és l’hipocamp, una estructura situada en el lòbul temporal. De vegades, podem tenir una afectació d’aquesta estructura que ens provoqui problemes per retenir, codificar o evocar records, però, com deia, no és l’única explicació possible.
També val a dir que en la societat actual, ens estem fent cada cop més “mandrosos” a l’hora d’estimular la nostra memòria, ja que a la mínima que volem recordar com es deia aquell restaurant on vam anar l’altre dia, el nom de l’últim single del nostre cantant preferit, o el nom d’aquell escriptor de qui m’han parlat tan bé, recorrem a Internet, que ens dona la resposta immediatament. D’aquesta manera, no li donem la possibilitat a la nostra memòria d’entrenar-se, i tendim a recórrer a la llei del mínim esforç.
El rol de l’atenció
Has pensat algun cop que per poder recordar, abans has de parar atenció? T’ha passat algun cop que coneixes a una persona, et diu el seu nom, i un minut després ja no “recordes” com es diu? És possible que estiguessis tan concentrat en si donar-li la mà o dos petons, en què aquesta persona et recorda a algú altre, o en què tens molta pressa i has de marxar de seguida, que no vas escoltar. Aquesta mateixa reflexió es pot aplicar al fet que no recordis els detalls d’un llibre que t’acabes de llegir, o d’un seminari al qual acabes d’assistir. En tots aquests casos és possible que tinguessis el focus atencional en un altre lloc, que no estiguessis concentrat en rebre aquesta informació i, és clar, no es pot recordar una cosa que no has codificat i emmagatzemat prèviament.
Per tant, t’animo a que, quan et trobis en aquestes situacions en què culpes a la teva mala memòria, reflexionis sobre si realment es tracta d’un problema en aquesta àrea, o si més aviat és un problema d’atenció, o bé que no li has donat a la teva memòria l’oportunitat de treballar per donar-te la resposta.
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
