Com cada any quan comença el bon temps, sembla que tots comencem a pensar en les vacances.
Sol passar, però, que en lloc de ilusionar-nos ens generin un cert estrès.
En part és comprensible, la baixa conciliació d’horaris laborals i familiars fa que les persones amb fills, hagin de començar a organitzar amb qui es quedaran i que faran els fills en finalitzar l’escola. Segons l’ajuda familiar que rebin, les possibilitats econòmiques i l’edat dels fills els plans variaran des de: esplais, cursos d’estiu, cangurs, avis, o bé quedar-se sols a casa. Això sempre provoca un cert estrès doncs implica un trencament de rutines i horaris familiars.
Ara bé, més enllà de l’organització dels fills, per qui en tingui, està el tema de què fer amb les pròpies vacances, aquells dies en què no haurem de treballar i que per tant se’ns obren un munt de possibilitats. Són dies molt esperats al llarg de l’any, i justament per això és molt fàcil caure en tot un món d’exigències: He d’aprofitar les vacances, he de passar-ho bé, m’he de relaxar…. Ja ho faré quan estigui de vacances. Són precisament aquestes exigències les que sovint fan que res d’això no es produeixi, és a dir, és molt habitual que al Setembre les persones comentin: no m’he relaxat massa, no he pogut fer tot allò que volia….i aleshores és quan apareix la frustració: hem gastat més diners, no ha sigut com esperàvem. I amb la frustració, el malestar emocional, i per si no n’hi hagués prou la tornada al treball.
A tot això cal afegir que cada any els típics i característics anuncis d’estiu ens expliquen unes vacances de pel·lícula: llocs paradisíacs on fas amics increïbles i comparteixes dinars espectaculars i tot això amb música de fons i a la vora del mar. La realitat és que els llocs paradisíacs o són molt cars o estan molt massificats, que els amics de vegades te’ls trobes i moltes no, i si vols dinar a la vora del mar hauràs de reservar amb antelació i preparar la cartera. Tot això no ho canviarem, la societat l’haurem muntat així entre tots…. Però sí que puc desfer-me de certs pensaments d’autoexigència i exigències amb la vida, puc intentar no generar excessives expectatives i finalment acceptar i estar obert a tot el que passi sense voler que les coses siguin d’una altra manera sinó deixant que siguin com són.
Per tant aquí van els meus consells si tinc uns dies de vacances:
1. Primer de tot plantejar-me quin és el meu pressupost i triar unes vacances que s’hi adaptin. Que després no hagi de patir a la tornada o sentir-me malament per haver gastat massa.
2. Intentar no generar cap tipus d’expectativa, només anar-hi amb l’obertura de cor i ment per acceptar tot el que em trobi.
3. No voler fer massa coses. Centrar-se en una o dues i decidir-les amb antelació (llegir un llibre, o aprendre a tocar la guitarra, o visitar algun museu, o fer un curs de dansa, o pintar la casa, o fer bricolatge…. Però no totes alhora!).
4. Deixar d’exigir-nos estar relaxats i passar-ho bé. Com més ens ho exigim menys passarà, és així de paradoxal l’ésser humà. No estem obligats a estar tranquils i relaxats, convé recordar-ho.
5. Les vacances poden ser dies de descontrol, per tant mirar de ser mesurats en el menjar i el beure, i no escatimar hores de son, fer una mica d’esport o llargues passejades.
Espero que passeu unes bones vacances i recordeu que no està escrit enlloc que siguin genials!
