Ara que arriben les festes de Nadal és bon moment per parar-nos a pensar quin significat volem que tinguin aquestes dates. Per què ens convé parar-nos a pensar? Per que si no pensem per nosaltres mateixos algú amb interessos voldrà pensar per nosaltres i, sobretot, pels nostres fills/es.
Per a bé o per a mal, l’educació no es queda només a casa, hi han altres agents socialitzadors com és l’escola (mestres i companys/es) i, com no, els mitjans de comunicació (sèries, pel·lícules, publicitat, etc.). Aquests últims tenen una influència molt gran en la socialització dels nostres fills/es i hauríem de ser els adults els responsables de decidir quins continguts transmeten bons valors i quins altres no. Per tant, és important que fem un esforç en compensar (o “reeducar” o “resocialitzar”) aquells valors que no són sans i que estan per tot arreu.
M’agradaria parlar de dos valors o aspectes molt perjudicials pels nostres fills/es: el consumisme i els estereotips de gènere.
Consumisme
Per una banda, la publicitat està al servei de les empreses i les empreses miren per la seva butxaca, no per l’educació ni el bé comú. Per tant, elles fan la seva feina i nosaltres la nostra. Si ens deixem portar per la publicitat i el valor del consumisme què serà el que acabarem fent? Segurament regalant tecnologies, pantalles o videojocs en una proporció inadequada que després, clar, si li volem donar sortida és més que probable que acabem en un abús de les mateixes.
Per tant, hem de parar-nos a pensar què necessiten els nostres fills/es a, més a més, del que els hi fa il·lusió. No cal no comprar res de tecnologies però simplement que no siguin les protagonistes del Nadal i no oblidar regals que a més de ser divertits els estimulen altres habilitats i capacitats: jocs de taula, jocs de lògica, jocs de construcció, jocs per l’aire lliure, jocs de manualitats, jocs d’experiments, de creativitat, i un llarg etcètera.
També, hauríem de calibrar la quantitat de coses que regalem. Ja que més regals no és igual a més felicitat. Així es perd el valor de les coses i de seguida es cansen de tot i tot queda en un buit i una frustració que només serà satisfeta amb més quantitat. Regalem llavors donant valor a allò que regalem per a que visquin el Nadal amb il·lusió i no amb l’avarícia de ser el nen/a a qui més coses i més cares li han regalat.
Estereotips de gènere
Per altra banda, l’altre aspecte, són els estereotips de gènere. Si us plau, regalem amb consciència. Si ens deixem portar per la inèrcia i la publicitat postergarem uns estereotips sexistes que no faran cap favor ni a nenes ni a nens. No costa res parar una mica d’atenció i no caure en aquesta trampa. I potser que els nens demanin “coses de nens” i les nenes “coses de nenes” perquè els agents socialitzadors fan la seva feina distorsionant els seus gustos, els seus desitjos i les seves aspiracions.
Els nens/es no venen amb aquests gustos de sèrie. Està demostrat que el cervell dels nens no ve programat per que els hi agradi el blau, la violència i els camions; ni les nenes venen programades per que els hi agradi el rosa, els nadons i les cuinetes. Tampoc no venen programats de sèrie per aspirar els nens a ser forts i les nenes a ser boniques. Tot això ho fiquem els adults al seu cap. Per tant, hi tenim molt a fer per donar-lis l’oportunitat de descobrir lo bé que s’ho poden arribar a passar amb joguines que es venen pel sexe contrari.
Finalment, en contraposició a aquests valors, mirem de no centrar el Nadal en els regals i les possessions i potenciem una mica més el valor de la família (diversa), de l’amistat, de la solidaritat, de la tolerància o la igualtat. El futur ens ho agrairà.
Molt bones festes!!
Patricia Vilchez, psicòloga infanto-juvenil, col.:21639