Què és el TDAH?
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que afecta tant adults com a infants. Es descriu com un patró persistent o continu d’inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que dificulta les activitats diàries o el desenvolupament típic.
Aquest trastorn és cada cop més conegut i avaluat. Tant infants, com adolescents i adults de totes les edats acudeixen a consulta per valorar la possible presència d’aquesta afectació.
Per què hi ha tants mites?
La difusió cada cop major d’informació a les xarxes socials ha provocat que s’hagi estès moltíssima informació sobre aquest, però no tota la informació és totalment certa. Avui us presentem alguns dels mites més coneguts sobre el TDAH i un petit aclariment sobre per què són falsos:
Alguns mites més estesos sobre el TDAH
- “El TDAH només afecta nens”: el TDAH no desapareix quan ens fem adults, simplement s’aprèn a conviure amb ell per mitjà d’estratègies adequades.
- “Les persones amb TDAH són vagues”, “utilitzen el TDAH com a excusa per no treballar” o “el que necessiten és disciplina”: el que necessiten aquestes persones són intervencions específiques i de suport per afavorir la seva motivació.
- “El TDAH es cura”: com a trastorn neurobiològic, avui en dia no se’n coneix cap cura. Si més no, es pot intervenir per minvar al màxim la seva interferència en el dia a dia.
- “La medicació del TDAH provoca addicció o és perjudicial”: tot i que existeixen comprensibles reticències a l’hora de prendre medicació, quan aquesta s’utilitza correctament i sota supervisió mèdica, la medicació és segura i pot ser molt eficaç en molts casos.
- “Les persones amb TDAH no són intel·ligents” o “no poden aconseguir els seus objectius”: el TDAH no té res a veure amb la intel·ligència. Moltes persones amb TDAH tenen una molt bona capacitat intel·lectual que poden explotar si tenen les estratègies necessàries.
- “Si pot concentrar-se en el que li agrada, no té TDAH” o “diu que té TDAH, però pel que li interessa sí que para atenció”: tot i que aquestes frases se solen dir amb escepticisme sobre el diagnòstic, el cert és que les persones amb TDAH poden tenir hiperfocalització en allò que els motiva, en detriment del que no els motiva.
- “No es pot tenir TDAH si la persona és molt tranquil·la”: s’associa el TDAH a la hiperactivitat, però aquest només és un component que, de vegades, no apareix de forma tan evident i el que predomina és la inatenció.
Esperem que tinguis una idea més clara de què és i no és el TDAH. Si creus que pots tenir TDAH, o tens dubtes sobre el teu diagnòstic, no dubtis a consultar-nos!
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
