Fins fa poc es creia que el món de la meditació no era per als nens/es. S’entenia com un procés massa complex i “intel·lectual”. Res més lluny de la veritat. En realitat, els nens/es venen amb el “mindfulness” de sèrie.
Què és el mindfulness?
No és més que un estat de despreocupació en què la ment està ocupada en atendre el moment present i molt lluny d’atendre anticipacions del futur o a moments del passat. I, ¿no són potser els nens/es experts/es en aquest estat? Per això els veiem viure, en general, una vida més lleugera i feliç. Tot i que, evidentment, no sempre és així. De vegades, les circumstàncies que envolten als nens/es poden ser desfavorables i que aquests pateixin, i molt. És llavors quan es fa necessari preservar aquesta capacitat per mantenir l’equilibri emocional.
Un exercici senzill
Un dels exercicis més senzills de mindfulness que pot posar-se en marxa en gairebé qualsevol moment és moure el nostre focus d’atenció dels nostres pensaments (que són els que sovint ens pertorben) al nostre ventre, on sentim la respiració i res més que això. En aquest vaivé del ventre que reflecteix la nostra respiració podem trobar silenci, calma i tranquil·litat. Per aconseguir aquesta calma tan sols hem de limitar a observar / sentir / sentir però sense jutjar, sense intervenir i amb amabilitat. Aquest tipus d’exercicis es poden aplicar a partir dels 5 anys a nens / es que necessiten millorar el seu equilibri emocional, la seva comprensió i expressió d’emocions, la seva concentració, aconseguir allunyar-se una mica de pensaments pertorbadors o guanyar seguretat i autoconfiança.
Tu també pots ser mare/pare Mindful
Només cal familiaritzar-te amb algunes actituds que et beneficiaran en la relació amb els teus fills/es. En primer lloc, l’acceptació, una actitud de reconèixer i assumir com som, com són els altres i les coses que succeeixen tal qual succeeixen. Sense negacions, distorsions, exageracions, comparacions, generalitzacions, etc. Es tracta de reconèixer i assumir les coses tal com són i acceptar-les. En segon lloc, la presència, una actitud d’observar i acceptar sense necessitat d’exigir-te un judici o una resposta immediates. Observar, reconèixer, acceptar i donar-te temps per processar-lo i decidir després la resposta més beneficiosa per als nostres objectius. Finalment i no menys important, la comprensió, una actitud fonamental d’entendre que no podem esperar que tot sempre sigui perfecte. No podem esperar ser perfectes pares nosaltres mateixos, ni tenir fills/es perfectes que no fallin, ni tampoc que les coses sempre ens surtin bé. Tots, pares i fills i entorn, estem en constant aprenentatge així que és fonamental mostrar sempre comprensió sobretot davant els errors.
Altres exercicis de mindfulness
Una altra forma d’entrenar el múscul de l’atenció és dedicar alguns moments a observar objectes detingudament i descriure’ls de manera que percebem a través dels nostres sentits. Descriure el color, la forma, el tacte, la temperatura, l’olor, el gust, els detalls … però és molt important deixar de banda les interpretacions, les idees preconcebudes, els judicis de valor, els pensaments en general. Només observar i descriure amb màxim detall. Una altra manera en forma de joc entre dos o més és que un o diversos tanquin els ulls i l’altre, en moments aleatoris, ha de fer un determinat soroll a un volum baix que els altres han de detectar, comptar i descriure. També es pot fer una passejada i, al final d’aquest, intentar recordar 5 coses amb detall i intentar descriure-les amb màxim detall; o també prestar atenció únicament a les sensacions del cos mentre passegem: les olors del carrer, l’aire a la cara, els cabells que es mou amb l’aire, el cop dels peus contra el terra a cada pas, l’esforç de les cames o el vaivé dels braços. Els exercicis poden ser infinits, només es tracta de tenir clars dos conceptes: observació amb atenció i evitar judicis, valoracions o pensaments sobre el que percebem. No ho dubtis, posa-ho en pràctica amb els teus fills/es diverses vegades per setmana durant tan sols estones breus i en poc temps notaràs la diferència en tu i en els teus.
Patricia Vilchez
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada: 21639
