Concepte d’assertivitat
La RAE defineix la assertivitat com aquella capacitat de donar la pròpia opinió de manera ferma. És una definició adequada però molt curta com per entendre en concepte en la seva totalitat.
Hem d’entendre l’assertivitat com aquella capacitat per comunicar-nos mantenint un equilibri (no sempre fàcil) entre respectar els meus drets i respectar els drets de l’altre, d’aquesta forma es millorará l’assertivitat.
Per què molta gent no és assertiva? Principalment per desconeixement de quins són aquests drets i per una qüestió d’autoestima o de personalitat.
En tot cas, estarem d’acord que primer hem de conèixer el concepte per després mirar de ser assertius. Si tot i conèixer de què va, no ho sé posar en pràctica, potser és hora de demanar ajuda per revisar autoestima, personalitat, carències, etc.
Els drets assertius
Aquí va un extens recull de drets assertius.
- Dret a queixar-me si m’ofenen o em falten al respecte i dignitat.
- Dret a expressar les meves pròpies opinions, creences i idees.
- Dret a fer crítiques o transmetre queixes.
- Dret a sentir i expressar emocions i dolor.
- Dret a demanar (no exigir) ajuda i recolzament emocional.
- Dret a demanar que se m’escolti i s’em prengui seriosament.
- Dret a canviar d’opinió o línia d’actuació
- Dret a ser independent: utilitzant el meu criteri per prioritzar i prendre les meves decisions.
- Dret a dir “NO” a les demandes dels demés, sense sentir-me culpable.
- Dret a demanar (no exigir) el que vull o necessito.
- Dret a cometre errors i ser imperfecte. I si no has vulnerat drets dels altres, no cal demanar disculpes.
- Dret a demanar informació, aclaracions o explicacions.
- Dret a decidir què fer amb les meves propietats, temps, cos, etc.
- Dret tant a tenir èxit com a fracasar.
- Dret a descansar i gaudir.
- Dret a no donar respostes inmediates i a pensar abans d’actuar.
- Dret a no saber i a poder aprendre.
- Dret a canviar el que no em satisfà.
- Dret a demanar (no exigir) un consell i també a ignorar-lo.
- Dret a demanar (no exigir) reconeixement i valoració.
- Dret a confiar o desconfiar de les intencions dels demés.
- Dret a no responsabilitzar-te de les reaccions dels demés. Només ets responsable de les teves.
- Dret a respondre o a no fer-ho.
- Dret a tenir necessitats i que siguin igual de importants com les dels demés.
- Dret a demanar no ser jutjat/da.
- Dret a fer menys del que un/a és capaç.
- Dret a demanar parlar amb una persona.
- Dret a dir o fer qualsevol cosa que no vulneri els drets dels demés.
- Dret a prioritzar-te sempre que no suposi una vulneració dels drets dels demés.
- Dret a no tenir que endevinar, intuir o deduir les necessitats o desitjos dels demés.
- Dret a demanar (no exigir) el que es vulgui.
- Dret a ser conseqüent amb les respostes dels altres, sempre que no vulneri els seus drets.
- Dret a defensar els meus drets.
- Dret, inclús, a no sempre ser assertiu/va.
Interpretem la llista
Suposo que has fet una lectura interpretant que aquests són els teus drets i adonant-te de que alguns d’ells no te’ls estàs respectant. Ara torna a fer una segona lectura pensant quantes vegades has negat aquests drets als altres. També és un exercici força interessant. Només fent aquestes dues lectures ja és un gran exercici d’autoconeixement. Quants drets ens neguem a nosaltres o als altres i perquè? Què diuen aquestes negacions de nosaltres mateixos?
És important adonar-nos de totes aquelles coses que tenim dret a demanar però si parem atenció a que tenim dret a dir “NO”, hem de saber també tolerar i acceptar un “NO” quan demanem coses.
Després, en funció de les respostes que em doni la gent, decidiré quina gent val la pena tenir al costat i quina gent no. Però no els podem exigir certes coses. Si jo et demano recolzament, tu pots no donar-me’l, no és la teva obligació, llavors jo ja valoraré si val la pena tenir-te al costat i comptar amb tu i exerciré el meu dret a ser conseqüent amb això. És a dir, que els drets s’entrellacen i ens convé actuar lluitant per un equilibri entre respectar els meus drets i els de l’altre.
Haurem de tenir en compte que utilitzar massa sovint els meus drets pot portar conseqüències i simplement haurem d’estar preparats per assumir-les. A la meva jefa puc dir-lo NO sempre que ho precisi però segons com, puc estar donant lloc a un comiat disciplinari. A un amic li puc dir que NO a moltes coses, a tot, però hauré de respectar que ell sigui conseqüent amb això i es distanciï de mi perquè considera que l’he fallat. Si fereixo, amb les meves opinions, els sentiments dels altres, hauré d’estar preparat perquè l’altre expressi la crítica i queixa i saber acceptar-les. Perquè tinc dret a fer crítiques igual que l’altre me la pot fer a mi.
Perfils comunicatius de l’assertivitat
- Perfil passiu. Respecta els drets dels altres, però no els propis. És aquella persona que s’obliga a dir que sí a tot, que calla davant injustícies, que prioritzar sempre als altres, que no demana el que necessita ni expressa les pròpies opinions, necessitats, etc.
- Perfil agressiu. Respecta els propis drets però no els dels altres. No demana, exigeix. La prioritat sempre és ell/a mateix/a sense tenir en compte els drets dels altres. No escolta, nega o menysprea les opinions o necessitats dels altres i els jutja.
- Perfil assertiu. Lògicament és aquella persona que sol mantenir un bon equilibri entre drets propis i aliens.
I tu, amb quin perfil et relaciones? Recorda que si necessites ajuda per una terapia individual des de Think Psicologia, estem al teu costat sempre.
Patricia Vílchez Las Heras
Psicòloga sanitària infanto-juvenil
Col·legiada 21639
