A teràpia cognitiva-conductual, Teràpia individual

S’acosten les vacances de Setmana Santa, bé, algunes ja esteu de vacances des de divendres.

Unes persones hauran tirat a la muntanya, altres a la platja, altres aprofitaran per visitar alguna ciutat o per quedar-se tranquil·lament a casa. Depèn de les opcions i possibilitats de cadascun.

D’altra banda, com faig referència al títol, vull parlar del perfeccionisme. El perfeccionisme malentès, com a tret de personalitat, és a dir, aquell que fa patir. Una cosa és buscar que les coses que fem estiguin bé, i n’estiguem satisfets. Un altre molt diferent és buscar la perfecció, que, com sabem, no existeix.

La cerca desesperada de la perfecció ens porta a veure més errors dels que probablement hi ha, a jutjar d’una forma rígida i finalment a comparar per sempre, sortir-hi perdent.

El que és perfeccionista d’aquesta manera poc sana normalment ho és per tot. Sí, fins i tot, per les vacances. Em refereixo a la tendència a voler aprofitar-les al 100%, a voler fer moltes coses, moltes activitats, a sentir que el temps ens ha donat profit. Aleshores també volem que tot sigui molt bonic, molt excitant, molt enriquidor. Qualsevol cosa que no arribi a les expectatives projectades deixa un regust de fracàs. Apareixen també les comparatives amb vacances anteriors o les dels amics i companys, creant aquest fet, un neguit considerable.

Tot ha de ser perfecte, les vacances també. I que són unes vacances perfectes?

La paraula vacances ve del llatí i significa està lliure, desocupat, vacant…de fet tot el contrari del que pretén un perfeccionista amb les vacances.

El perfeccionista vol estar ocupat durant les vacances. Ocupat amb conductes d’oci, d’acord, però ocupat. D’aquesta manera, la paraula vacances per tot el seu sentit, d’estar vacants.

Jo recomanaria, planificar, però no en excés, deixar-vos no fer res, permeteu-vos estar lliures i desocupats. Això és realment estar de vacances, la resta, és a dir, estar ocupats i lligats a mil activitats ja ho fem la resta de l’any. Deixem el perfeccionisme a banda i que la paraula vacances recuperi el significat original

 

Marta Santaeulària 8318