Les intel·ligències múltiples
En els últims anys, l’educació ha estat, sense dubte, evolucionant exponencialment. Tanmateix, el Quocient Intel·lectual (QI) i el rendiment acadèmic segueixen limitant avui en dia el concepte d’intel·ligència, portant a classificar els nens en una escala de major o menor intel·ligència segons les notes obtingudes a l’escola.
El gran psicòleg i investigador Howard Gardner va voler posar en dubte aquesta concepció simplista i tradicional, i fa gairebé quaranta anys va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Aquesta teoria es basa en la idea que les persones no tenim una sola capacitat que es pugui anomenar “intel·ligència”, sinó que comptem amb tot un conjunt d’intel·ligències múltiples:
- Lingüística: és la capacitat d’emprar les paraules de forma efectiva, tant de manera oral com escrita. Inclou l’habilitat en l’ús de la sintaxi, la fonètica, la semàntica i els usos pragmàtics del llenguatge (la retòrica, la mnemònica, l’explicació i el metallenguatge).
- Lògic-matemàtica: és la capacitat d’emprar els nombres de manera efectiva i raonar adequadament. Inclou la sensibilitat als esquemes i relacions lògiques, les afirmacions i les proposicions, les funcions i altres abstraccions relacionades. Es correspondria a la considerada tradicionalment com l’única intel·ligència des de la cultura occidental.
- Musical: és la capacitat de percebre, discriminar i transformar i expressar les formes musicals. Inclou la sensibilitat al ritme, al to i al timbre.
- Espacial: és la capacitat de pensar en tres dimensions. Permet percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les, recórrer l’espai o fer que els objectes el recorrin i produir o descodificar informació gràfica. Consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions.
- Cinètic-corporal: és la capacitat per emprar tot el cos en l’expressió d’idees i sentiments, i la facilitat per utilitzar les mans per transformar elements. Inclou habilitats de coordinació, destresa, equilibri, flexibilitat, força, velocitat i la percepció de mesures i volums. També és la capacitat d’utilitzar el propi cos per realitzar activitats i resoldre problemes.
- Interpersonal: és la capacitat de percebre les diferències en els altres, particularment contrastats en els seus estats d’ànim, les seves motivacions, intencions i temperament.
- Intrapersonal: és la capacitat de construir una percepció precisa respecte d’un mateix i d’organitzar i dirigir la pròpia vida. Inclou l’autodisciplina, l’autocomprensió i l’autoestima.
- Naturalista: és la capacitat de distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals o plantes, tant de l’ambient rural com urbà. Inclou les activitats d’observació, experimentació, reflexió i qüestionament del nostre entorn.
Amb aquesta classificació Gardner va permetre ampliar el camp de la intel·ligència i reconèixer que l’èxit acadèmic no ho és tot, i que necessitem altres tipus d’intel·ligència diferents, igualment importants. Aquestes intel·ligències, tot i tenir un cert component genètic, no són immutables sinó que es poden treballar i potenciar des de l’ambient, l’entorn i l’educació. Altres autors han anat ampliant el marc de possibilitats considerant altres tipus d’intel·ligències, com ara l’existencial, la creativa o l’emocional.
Com deia Gardner, el repte educatiu actual és saber estimular a cada alumne de manera personalitzada i adaptar el contingut del temari a les seves capacitats individuals, sorgides de la combinació única d’intel·ligències. Per exemple, es pot treballar la dislèxia des del camp de les matemàtiques o des de l’art. I, sobretot, valorar els nens en la seva globalitat i treballar sempre des dels seus punts forts personals i concebent la intel·ligència com una destresa que es pot desenvolupar.
Iris Ramon Torres
Neuropsicòloga (col·legiada núm. 26206)
