Moltes parelles arriben a teràpia a causa de la infidelitat d’un dels dos. El que normalment trobem, en l’àmbit emocional, és el sentiment de culpabilitat, per part del que ha comès la infidelitat, i tristesa i angoixa, pel que l’ha patit. Però en ambdós hi ha patiment.
El preu de la infidelitat
El que ha patit la infidelitat, sol manifestar que ha perdut la confiança, com és comprensible, ja que se sent traït i enganyat. El que normalment diem els terapeutes és que la confiança es pot recuperar, i és cert. Però el preu és alt i es paga car. Requereix de voluntat i esforç constant.
Normalment, qui pateix més, és el que pateix la infidelitat. Segons ens diuen les estadístiques és un dels sentiments més devastadors que poden existir quant a parella, i això té un preu.
En un primer moment, la persona, té por a l’abandonament, es desespera, vol recuperar la parella al cost que sigui.
Això suposa un nivell d’ansietat i estrès important, ja que la persona es fa responsable del bon funcionament de la parella, se sent en fals. Dubte de tot, està tensa, vol fer-ho bé, no vol cometre cap error que pugui empènyer a l’altre a una nova infidelitat.
Es responsabilitza de la sexualitat, la diversió, i el benestar de l’altre com si fos cosa seva.
Més tard, poden aparèixer sentiments de ràbia cap a la parella, desconfiança i gelosia que es tradueix en un control excessiu, pensaments obsessius i preguntes constants i repetitives a l’altre membre. Aquest per la seva part, voldria que s’oblidés tot i es passés pàgina ràpid, no és sent orgullós de la infidelitat, però això no és possible.
Una part del preu es el temps que hem de invertir per recuperar la parella. Superar una infidelitat, pot costar d’un a dos anys, si és que se supera. Normalment, requereix suport terapèutic, i el preu d’un dolor intens.
Què fer
Recomanem a la persona enganyada, fer totes les preguntes que vulgui a l’altre, però només un cop. A partir d’aquí, treballar perdre la por al trencament (que sempre és possible), donar-se temps, permetre’s totes les emocions que apareguin i acceptar que viurà en una muntanya russa durant un temps.
També és important no ocultar tot això a l’altre, expressar-ho i fer-lo partícip, no per culpabilitzar-lo, sinó perquè comprengui les conseqüències i l’acompanyi, i així poder reforçar el seu vincle. Sobretot el vincle d’amics, que és el que queda trencat amb l’engany, i és el primer que s’ha de recuperar.
I sobretot, mai esperar que tot torni a ser com abans, perquè serà diferent, però això no vol dir, que no pugui ser millor.
Marta Santaeulària
8318
