Ansietat, por i preocupació són termes que utilitzem per descriure un estat corporal i mental semblant. Fem servir la paraula por per als perills reals, presents e immediats, mentre que per als perills imaginats, anticipats o sense causa precisa fem servir els termes preocupació o ansietat. Per això diem que l’ansietat és anticipatòria o que és l’emoció de la por al futur.
Quan parem atenció als nostres pensaments, una de les primeres coses que descobrim és que ens passem una gran part del temps planificant el futur. Som planificadors. Poder imaginar el futur, poder predir determinats fets o dificultats i actuar en conseqüència és adaptatiu, un avantatge evolutiu que ens manté amb vida, però també és la font de moltes de les nostres pertorbacions presents. L’ansietat provoca pors, inhibicions, interfereix en tot el que fem i per això moltes vegades ens complica la vida.
Quan pensem sobre el futur, sovint acostuma a ser per imaginar tot allò que podria passar o sortir malament, perquè pensar-hi ens dóna la sensació d’estar fent alguna cosa de forma activa, ens dóna certa sensació de control sobre el futur. Però la realitat és que no sabem com es manifestaran els problemes futurs ni en quines condicions, tampoc sabem amb quins recursos comptarem, i pensar-hi es converteix en una tasca improductiva. Enredar-nos en tots aquests pensaments de preocupació ens allunya del que està passant en el moment present i ens amarga la vida fins i tot quan les coses ens van prou bé.
A l’altra banda, hi ha les persones que pensen que han de mantenir sempre una actitud positiva davant la vida, i que quan apareix la “preocupació ” o la ” ansietat ” cal desfer-se’n ràpidament. El problema en aquest cas és que no tots els temors són injustificats o poc realistes, i per això la simple evitació no és la millor manera de resoldre la situació. Així doncs, no podem deixar-nos arrossegar per la preocupació sense fi però tampoc hauríem d’ignorar-la del tot.
I llavors, què fem amb l’ansietat?
La pràctica de la plena consciència, pot ajudar-nos a canviar la visió que tenim de nosaltres mateixos i de les nostres expectatives sobre la vida, fent-les més acord amb la realitat. Quan practiquem mindfulness, veiem la rapidesa amb què canvien els nostres pensaments, sentiments i sensacions, veiem que no és possible mantenir sempre els estats plaents, que estem en constant canvi. Reconèixer això pot ajudar-nos a sentir-nos més còmodes amb la inevitabilitat de la malaltia, la pèrdua, el canvi, la incertesa, …, la pràctica de la plena consciència ens ajuda a conviure amb tot això.
Tots ens sentim ansiosos davant la proximitat d’una exposició oral en públic, inclosos els professionals que s’hi dediquen, però si evitem sempre el fet de parlar en públic per no passar-ho malament, segurament perdrem moltes oportunitats, i estarem limitant les nostres vides. Per això, si aprenem a conviure amb els nostres pensaments i les nostres sensacions d’ansietat, ens podrem permetre actuar com volem nosaltres i no com ens dicten les nostres emocions.
