Eva Ilouz, a la seva obra Perquè ens fa mal l’amor?, atribueix el refredament de la passió amorosa a la racionalització de l’amor i a l’ampliació de la tecnologia de l’elecció.
Des de fa uns anys, no és estrany que moltes, moltíssimes parelles es formin gràcies a webs, plataformes i aplicacions com meetic, tender, poof, gent com tu i moltes altres. Si bé, això és cert, no és menys cert que moltes parelles trenquen també gràcies a les mateixes aplicacions. Sembla una contradicció però no ho és.
El filòsof d’origen coreà Byung–Chul Han escriu al seu llibre “La agonía del Eros”: “El amor se positiva hoy como sexualidad, que está sometida, a su vez, al dictado del rendimiento. El sexo es rendimiento. Y la sensualidad es un capital que hay que aumentar. El cuerpo, con su valor de exposición, equivale a una mercancía. El otro es sexualizado como objeto excitante. No se puede amar al otro despojado de su alteridad, solo se puede consumir”. Hi estic bastant d’acord, en una societat capitalista i consumista, hem aconseguit fer de l’”altre” un producte més a consumir.
Fa uns anys les persones s’enamoraven de companys de la Universitat, de feina, veïns, amics, coneguts i de totes aquelles persones que formaven part del seu cercle social i físic. L’arribada de les noves tecnologies ha fet que puguem contactar de forma ràpida, per no dir immediata, amb persones d’altres ciutats i països, gent de diferents cultures, diferents creences amb fisonomies exòtiques i llunyanes. La “oferta” s’ha ampliat de forma quasi il·limitada. Podem establir relacions amb persones, podem fins i tot arribar a formar parella amb persones, que sinó fos per aquestes tecnologies mai no s’haguessin creuat en les nostres vides. I això, sembla que te alguna cosa de positiu. Sí, ho sembla. Però alhora, un se n’adona, per l’experiència a la consulta, fent teràpia i fora de les teràpies que moltes d’aquestes persones, es converteixen en consumidors i van saltant d’una parella a una altra sempre buscant via aquestes webs a les quals em referia abans (de fet, moltes d’aquestes persones, ni tan sols estan en parella, deixen de fer-ho). Potser no han trobat a la persona que buscaven, potser no, però com diu el psicòleg Schwartz: “Triar entre moltes opcions no ens ha fet més lliures sinó més paralitzats, no més feliços, sinó més insatisfets”.
Tot és una roda, i sempre, sempre podem caure en l’error de pensar que podem trobar a algú més atractiu, més intel·ligent, més interessant, més, més, més. D’aquí potser, l’angoixa del Tinder. Perquè l’angoixa, per definició, apareix quan davant d’un repte o situació pensem que podem fer-hi alguna cosa, i tenint les eines que tenim sempre hi haurà qui pensarà que pot trobar a algú “millor”. Fem-ne doncs, un bon ús!
